Entrevista

La pandèmia es cola en la novel·la negra amb Eugenio Fuentes

L’escriptor extremeny visita el BCNegra amb la seva nova novel·la, ‘Perros mirando al cielo’, en què el seu bregat detectiu Ricardo Cupido investiga l’assassinat d’un metge en plena covid

Assegura Eugenio Fuentes (Montehermoso, Càceres, 1958) que els personatges de les seves novel·les són com els de les pel·lícules dels germans Coen: «Persones normals que es fiquen en una situació que no saben controlar i que, portat a l’extrem, acaba en una espiral de violència. És gent corrent embolicada en un conflicte emocional que genera violència. És més apassionant que mostrar la història d’uns traficants». També encaixa en el perfil d’«individu ben normal» el seu ja bregat detectiu, l’alt i atractiu Ricardo Cupido, que torna a ser el protagonista de la seva nova novel·la, ‘Perros mirando al cielo’ (Tusquets), que transcorre en els primers mesos de la pandèmia de covid. En parla amb aquest diari poc abans de viatjar a Barcelona per participar en el BCNegra.

Tot i que recalca que és «una novel·la amb molta llum», la pandèmia, i el dolor i les emocions que va desencadenar, és un protagonista més. «És fonamental. Condiciona l’elecció de la víctima, la manera de matar-la...». Un metge que ha treballat en primera línia contra el virus en un hospital de Madrid busca recuperar-se de l’estrès llogant una casa al camp amb la seva dona i el seu fill, en un poble de l’Espanya buidada, el Breda fictici on viu Cupido. Però algú l’assassina. «La novel·la no va néixer amb l’ambició d’escriure sobre la pandèmia. Tenia por de fer-ho perquè crec que encara ens falta perspectiva. Però es va colar, perquè l’escrivia aquell març terrible [del 2020], de carrers deserts, quan sortíem al balcó per aplaudir els sanitaris». I els va voler «retre un homenatge».

«La pandèmia introdueix un element moral i transcendent, perquè molts metges es van enfrontar a la pitjor de les decisions: decidir qui podia viure i qui no. A qui podien salvar i a qui no. Quan no hi havia llits a l’uci per a tothom, ni prou respiradors per a tots els que s’asfixiaven... –recorda–. Són decisions ètiques que a molts els han deixat seqüeles psicològiques. Si molts seguim aquí és per aquests sanitaris, alguns dels quals van morir de covid lluitant per protegir-nos, com el nefròleg del Gregorio Marañón Alberto Tejedor».

La pandèmia introdueix un element moral i transcendent, perquè molts metges es van enfrontar a la pitjor de les decisions: decidir qui podia viure i qui no

No és l’únic homenatge, tot i que en la novel·la es limiti a un paràgraf en què no es permet «carregar l’emotivitat». La mare de Cupido mor pel coronavirus en un geriàtric. «Volia donar les gràcies a una generació que avui té 80 i 90 anys, que no han tingut cap reconeixement. Gent que no va participar en la Guerra Civil però van treballar com negres al marge de la política, que venint d’uns costums i idees antigues van saber acceptar la modernitat. Gent que en gran part va morir a les residències de manera atroç sense que ningú els agafés la mà».

No són aquestes les úniques morts. I de sospitosos no en falten. Les novel·les de Fuentes no són de gàngsters sinó de turments interiors. «La causa de morts violentes més gran al món ja no són les guerres. És la violència individual, familiar, urbana, l’agressivitat causada per les relacions humanes. El dolor pel mal que t’han fet, per sentir-te abandonat, el despit de gent que ha perdut el poder que tenia...», assegura l’autor de ‘Piedras negras’, convençut de l’especial capacitat de «la novel·la negra per abordar el conflicte, perquè sense conflicte no hi ha mal, i si no hi ha mal, no hi ha novel·la negra».

La causa més gran de mort no són les guerres sinó la violència individual, familiar

Notícies relacionades

A ‘Perros mirando al cielo’ flota la venjança. «Però encara més l’afany de justícia –destaca–. Quan mor el teu fill perquè creus que ha sigut marginat a l’hospital... I si tens un accident de cotxe al xocar amb una vaca busques el responsable que fos a la carretera». Una cosa que passa en el primer capítol i que la víctima encarrega investigar a Cupido, un detectiu que «endevina pel que veu i sent, que pregunta però no treu la informació a patacades ni acovardint ningú». «És algú que no jutja, que es posa al lloc de l’altre i comprèn els motius pels quals la gent fa mal». Té una «mirada compassiva sobre les debilitats humanes», que Fuentes va aprendre de Galdós.

El metge assassinat diu que «el passat mai s’acaba d’oblidar». «Tots som passat. Som com som pel que ens ha passat abans. El present és la unió de l’avui amb el que ha passat abans. Del futur només sabem que passarà. Del passat necessitem saber què va passar, com, els efectes en el present. El passat sempre hi és».