‘Sobre el globo plateado’: la pel·lícula prohibida de Zulawski que ja podeu veure a Filmin

El 1987 va presentar al festival de Cannes ‘Sobre el globo plateado’, una mostra molt particular de com entenia el gènere de la ciència-ficció. Però no era una pel·lícula d’aquell moment. Es tractava d’un film preparat a Polònia el 1976, poc després d’acabar ‘L’important és estimar’, i rodat el 1977. Zulawski, inassequible al descoratjament, ho continuava provant al seu propi país. No volia llançar la tovallola. El seu primer llargmetratge, ‘La tercera parte de la noche’ (1971), relat experimental ambientat durant l’ocupació nazi a Polònia, ja va ser rebutjat per les autoritats poloneses. El següent, ‘El diablo’ (1972), historia de caires sobrenaturals situada en una altra invasió, la de Polònia per l’exèrcit prussià el 1793, va ser prohibida i no va arribar a les sales fins al març de 1988. Aquí la vam veure al festival de Sitges, certamen que va presentar en l’edició del 2021 ‘Sobre el globo plateado’.

 No és estrany que les seves primeres pel·lícules franceses fossin tan extremes, agitades, espasmòdiques. Zulawski havia d’estar fart dels seus xocs permanents amb les autoritats poloneses. I això malgrat que ‘Sobre el globo plateado’ és un film bastant abstracte i metafísic. A la còpia que ara estrena la plataforma Filmin, es pot escoltar i veure’s el mateix director comentant aspectes del rodatge i de la prohibició. Al principi assegura que la pel·lícula «va ser assassinada el 1977». La filmació es va aturar la primavera d’aquell any per ordre del ministre de Cultura i el secretari d’Estat per al cine polonès, deixant tot l’equip aturat a la costa bàltica. Els decorats i vestuari serien destruïts. Durant anys, els tècnics van amagar tot el que van poder als seus domicilis. Gràcies a ells, Zulawski va poder acabar el film una dècada després, tot i que no deixa de ser una cinta inacabada: el director supleix amb la seva veu les escenes que mai es van poder rodar.

Planeta estrany

Dura 166 minuts. És una pel·lícula de ciència-ficció sense efectes especials ni ambientacions futuristes, tot i que passa en un planeta estrany on arriben uns astronautes i hi acaben construint una civilització primitiva. Són la càmera, el color i el so els que doten d’especificitat fantàstica el relat, una mica com va fer Jean-Luc Godard a ‘Alphaville’, ambientada en una ciutat futura quan en realitat va ser filmada al París de 1964. D’aquesta manera, la mobilitat compulsiva de la càmera arran de terra pels passadissos del metro de Varsòvia ens transporta a una realitat imaginària i estranya. I en les moltes escenes a l’aire lliure, els filtres de l’objectiu converteixen platges i muntanyes en paisatges d’un planeta sense explorar.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

L’inici sembla el d’un ‘western’. Un genet a cavall, abillat com un indi, cavalca per unes muntanyes completament nevades, tot i que la música electrònica que acompanya l’escena podrien firmar-la Tangerine Dream o Vangelis. Però tan bon punt la càmera s’acosta al genet, veiem que sota el plomatge porta una espècie de màscara de ferro. És un dels habitants d’una civilització tribal, que a Zulawski li serveix per reflexionar, en clau de fantasia poètica i nihilista, sobre com era el món llavors.

Molt boja, molt lliure, visualment poderosa, ‘Sobre el globo de plata’ es basa en l’obra ‘Trilogia lunar’ de Jerzy Zulawski, filòsof, novel·lista, poeta i alpinista el germà del qual era l’avi del director del film. Entre familiars hi havia el joc.