Ágata Lys: adeu a la reina del ‘destape’

El pasado mes de noviembre nos dejaba la actriz Ágata Lys.

Desde la Unión, nuestro más sincero pésame.Descansa en paz 🖤🖤 pic.twitter.com/EulQZRTl0x

— Unión de Actores y Actrices (@uniondeactores) 23 de diciembre de 2021

De nom real Margarita García San Segundo, va estudiar Filosofia i Lletres a la universitat de la seva ciutat natal, Valladolid, i després Art Dramàtic a Madrid. Va ser una de les hostesses del concurs ‘Un, dos, tres... responda otra vez’. Era l’any 1972, i Lys va aprofitar bé l’empenta del popular programa televisiu. El mateix any va intervenir en un ‘western’ italoespanyol que, gens casualment, remetia en el títol al del concurs de Narciso Ibáñez Serrador: ‘Un, dos, tres… dispara otra vez’.

La seva trajectòria en el cine espanyol durant els últims espeternecs del franquisme es va veure supeditada a papers secundaris en films al servei de Manolo Escobar –‘Me has hecho perder el juicio’ (1973)–, les comèdies dels germans Calatrava –‘Los Kalatrava contra el imperio del karate’ (1974)–, alguna coproducció –‘Pasqualino Cammarata, capitán de fragata’ (1974)– i ‘thrillers’ gens menyspreables com ‘Los fríos senderos del crimen’ (1974).

De veu profunda i presència sexualment alliberada en uns temps proclius al restrenyiment eròtic i cultural, l’actriu no va tardar gaire a trobar el seu lloc en un món cinematogràfic que, amb el final de la dictadura i el començament de la difícil Transició política, necessitava insuflar aire nou al cine comercial del moment. No és que aquestes pel·lícules fossin especialment memorables, i avui són dignes d’estudi per qüestions socioculturals abans que cinematogràfiques. Tampoc des d’una perspectiva de gènere se salvarien el més mínim. El cine del ‘destape’ no va ser més que una successió d’‘exploits’ eròtics que va aparèixer en un moment concret per dissoldre’s després un cop complerta la seva ambigua funció.

Gran ‘sex symbol’ del moment

Notícies relacionades

Mor Ágata Lys, icona del ‘destape’, als 68 anys

En el Berlín "ferit i obert en canal" de Sánchez-Garnica

Lys va ser una d’aquestes reines del ‘destape’, la gran ‘sex symbol’ del moment. Les portades de la revista ‘Fotogramas’, amb nus i seminús femenins, hi van ajudar. La seva carrera va quedar representada en aquests anys per títols com ‘Las camareras’, ‘El erotismo y la informática’, ‘La iniciació en el amor’, ‘Sexy... amor y fantasía’, ‘Las desarraigadas’, ‘Las marginadas’, ‘El transsexual’, ‘Pasión inconfesable’, ‘Deseo carnal’ i ‘Trauma (Violación fatal)’, rodats a velocitat de vertigen entre 1976 i 1978 i dirigits per especialistes com Ignacio F. Iquino, Javier Aguirre, Fernando Merino i Francisco Lara Polop. La seva presència i el seu idèntic tall de cabells rossos en algunes d’aquestes pel·lícules la va emparentar amb Marilyn Monroe, tot i que menys sofisticada. L’eixerit José Antonio de la Loma li va servir amb safata de plata la pel·lícula ‘La nueva Marilyn’ (1976), on, precisament gràcies a aquesta semblança, el personatge que interpreta intenta triomfar en el cine.

A partir dels 80, després del gir del cine comercial cap a altres destinacions més clements, Lys va aparèixer en produccions distingides com la sèrie ‘Los gozos y las sombras’ (1981) i ‘Los santos inocentes’ (1984), tot i que l’ombra de l’estrella eròtica que va ser la va perseguir massa i no va aconseguir despuntar en altres àmbits cinematogràfics fins a finals dels 90, quan va rodar ‘Taxi’, de Carlos Saura, i ‘Familia’, de Fernando León de Aranoa. Un dels seus últims treballs va ser en la primera temporada de la telenovel·la ‘Amar en tiempos revueltos’ (2005), creada per Josep Maria Benet i Jornet, en què va interpretar el paper d’Eulalia de la Torre, la marquesa de Valpinto.