Els 10 millors discos nacionals del 2021

Tachenko, el grup saragossà sorgit fa dues dècades després de la desaparició d’El Niño Gusano, creix a cop de pop temperat i d’amplis recursos, amb desplegaments de classicisme despert i ocurrències felices a ritme ‘disco’. Talaia de maduresa.  

L’aliança de la cantautora amb David Rodríguez (còmplice de La Bien Querida) recorre les estacions de l’aparellament, des de l’enamorament sobtat fins al divorci. Canto a l’amor pacient, a l’antiga, embastat amb simpàtics i emotius elements country-pop. 

El duo folk explora els seus orígens a l’Alcarria amb un doble cançoner ple de vida, combinant el ball i la introspecció (juntament amb veus com Christina Rosenvinge o Rodrigo Cuevas) i homenatjant el violinista Toribio del Olmo. Adorable atemporalitat.

Monument pop de cambra amb clarobscurs intimistes i refinats arranjaments de corda i metal. El madrileny Guillermo Farré es col·loca, a la seva lliure manera, i en complicitat amb Rematada (coproducció), en la línia de plomes nobles com Brian Wilson o PaddyMcAloon.  

La barcelonina Eva Valero ens captura en el seu cabaret pop mirant sense dissimulació als 80, al traç de sintetitzador amb ecos ‘new romantic’ i fins i tot italodisco. Manen les cançons insinuants, d’esvelts contorns melòdics, vulnerables i conquistadores.

La barcelonina Eva Valero ens captura en el seu cabaret pop mirant sense dissimulació als 80, al traç de sintetitzador amb ecos ‘new romantic’ i fins i tot italodisco. Manen les cançons insinuants, d’esvelts contorns melòdics, vulnerables i conquistadores.

Cristian Quirante es va fer un nom al costat de C. Tangana (i Rosalía), i en la seva estrena solista, rebaixa l’ortodòxia urbana i es llança en planxa a buscar un lluent pop amb tacte electrònic, accessible i ric en inventiva. Llaminadures una rere l’altra. 

Els camins del pop són infinits, i Palau extreu or d’una plàstica sonora alhora misteriosa i diàfana, amb melodies flotants i sensuals frecs amb el r’n’b. Cimera del pop metafísic prolongada, a finals de 2021, amb l’àlbum acústic ‘Joia’.

De tornada del seu Shangri-La texà (‘Dripping Springs’, 2017), la de Vic canta a les ferides de l’ànima desplaçant els seus accents ‘roots’ cap a un dream-pop d’espais oberts i cortines sòniques. Cançoner reconfortant, amb melancolia i brillantors pop. 

El més modern pot ser el més arrelat, i Pucho trenca la closca del trap traçant ponts amb un imaginari tradicional: passos de Setmana Santa, quejíos flamencs i abraçades a les músiques populars d’ultramar en un disc que obre nous horitzons. 

Notícies relacionades

Més vendes en un Comic Barcelona que ha registrat 110.000 visites

Sols i amb una discapacitat

La parella de cant i guitarra (i electrònica maquinal) projecta al futur un rumor sord vingut de l’inici dels temps, modelant ritmes populars amb ànim avantguardista i multiplicant el poder de la veu. Una convulsa oda còsmica amb fons humanista.

La llista de millors discos nacionals de l’any ha sigut elaborada amb les votacions de Jordi Bianciotto, Ignasi Fortuny, Juan Manuel Freire, Julián García i Rafael Tapounet