El festival Temporada Alta tanca amb èxit la 30a edició malgrat la pandèmia

La 30a edició del festival Temporada Alta s’acomiada amb èxit. Primer, per haver pogut tornar a comptar amb una programació normal, és a dir, amb la presència dels espectacles previstos, tant nacionals com internacionals, sense haver de suspendre’n cap per la pandèmia. Segon, per coincidir –a excepció de les primeres setmanes– amb el final de les limitacions d’aforament en els teatres i auditoris. En total aquest any 45.947 espectadors han assistit a 104 espectacles i 211 funcions. L’ocupació ha sigut d’un 87%, similar a la del 2019. L’any prepandèmic l’índex d’ocupació va ser del 89%.

Per continuar creixent i mantenir-se com a primer festival de tardor del sud d’Europa, Salvador Sunyer, director de la cita, va recordar la necessitat que Girona tingui un teatre modern «com el de qualsevol ciutat mitjana europea amb bona visibilitat des de totes les butaques», una cosa que no passa al Teatre Municipal de Girona, «un teatre d’una altra època que és una bombonera molt bonica». Va avançar que «la pròxima edició serà encara més potent, si no passa cap desgràcia». En època de pandèmia, ja ningú s’atreveix a assegurar res. Però sí va afirmar que el festival continuarà ampliant seus i arribarà a nous llocs, més enllà dels escenaris d’aquesta edició, 10 dels quals a Salt i Girona i quatre en municipis gironins allunyats fora del nucli del festival.

I aprofitant la presència de representants polítics en la roda de premsa va sol·licitar repensar el model teatral català perquè els escenaris municipals es converteixin en motor de l’escena catalana i no siguin simples espais d’exhibició». També considera important replantejar el model de l’INAEM perquè els diners públics «es destinin majoritàriament a la part artística que a la part d’estructural».

Sunyer té clar clar que el futur del festival passa per continuar apostant per les produccions i coproduccions. Més enllà de les xifres, el principal per a ell és la qualitat de les propostes, una cosa que després es reflecteix en contractacions i gires dels espectacles presentats. En aquest sentit, va destacar estar orgullós del resultat de produccions com ‘L’ oncle Vània’, amb un elenc local dirigit pel lituà Oskaras Korsunovas, actualment al Teatre Lliure, ‘El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc’, la nova obra de Josep Maria Miró interpretada per Pere Arquillué, que ha obtingut fantàstiques crítiques i arribarà al Romea a l’estiu, i ’I només jo vaig escapar-ne’, de Caryl Churchill, estrenada al Teatre Lliure amb un pòquer d’asos femení.

«Trenta-cinc espectacles produïts o coproduïts pel Temporada Alta es veuran al món el 2022, 19 dels quals són d’aquesta edició i la resta, d’anteriors. Temporada Alta és motor de l’escena catalana», ha apuntat orgullós Sunyer. També és un motor econòmic per a la regió i un motor educatiu gràcies al programa A Tempo.

Mestanza triomfa amb ‘Niñata’

No és la primera vegada que Temporada Alta exporta les seves iniciatives. També ha ocorregut amb el Torneig de Dramatúrgia Catalana que aquest any ha guanyat Bárbara Mestanza amb ‘Niñata’. I no ho va tenir fàcil. La final va ser molt disputada. Al final la història de Mestanza sobre un incident amb un taxista que canvia la vida d’una persona, interpretada per Júlia Truyol i Pau Roca, es va imposar a ‘Sobre sorra mullada’ del mallorquí Bernat Molina, el text del qual va ser interpretat per Maria Molins i Elena Tarrats.

Notícies relacionades

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Billie Eilish regna de valent i amb intimitat

A distància, plataforma ‘online’ creada l’any passat arran de la pandèmia ha despertat menys interès en aquesta edició tot i que els nous formats pensats per a l’emissió en digital sí que han funcionat.

El pressupost de 3.300.000 euros s’ha cobert amb un 47% per subvencions (Generalitat, Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, Ministeri de Cultura i Ajuntament de Salt) i un 53% de recursos propis entre espònsors, producció i venda d’entrades. Gairebé dos milions, 1,9 exactament, «han anat directament als artistes o companyies», va destacar Sunyer.