Jhay Cortez vol convertir-se en una «marca global»

Amb èxits com ‘DÁKITI’, duet amb Bad Bunny, que resulta ser la cançó més reproduïda a Espanya el 2021 a la plataforma Apple Music, es va propulsar la carrera de Jhay Cortez, però ell es marca ara com a meta compartir amb el públic «l’experiència» de la seva música, reconeixent-se com «un fanàtic dels àlbums de reggaeton». En aquest camí situa el seu segon disc, ‘Timelezz’, que presentarà el 16 de desembre al Palau Olímpic de Badalona (escenari que, després d’una important reforma, recupera amb el cantant porto-riqueny la seva activitat musical, interrompuda sis anys enrere).

Parlem d’un àlbum que Cortez veu concebut com a tal, amb la seva progressió d’ambients, a través de cert intimisme romàntic (la seva «zona sentimental», diu), els seus assalts reggaetoners i les invectives de trap i deep house. «Una mica de tot», assenteix a aquest diari en la seva molt intensa visita promocional d’aquest dimarts. Obra que sorgeix de la boira pandèmica i de les seves pauses forçoses. «Una època en què, gràcies a Déu, vaig tenir temps d’estructurar la meva carrera i veure cap a quin color i quin estil volia portar l’àlbum», explica. «Em vaig posar a pensar què podia fer, una cosa que no resulta fàcil quan estàs viatjant constantment».

Nom amb marca

Després del seu primer disc, ‘Famouz’ (2019), va sentir que la seva veu havia madurat, «i em sentia més segur, preparat per descobrir un nou estil de mi mateix. Havia d’evolucionar i superar-me, no per pressionar ningú, sinó per mi mateix, com a artista», aventura. Cortez no és dels que dissimulen la seva ambició comercial. «Tinc ganes de continuar treballant i fent créixer la meva marca, convertint-la en una cosa global».

Objectiu que no sembla quimèric per a Cortez, cantant i compositor nascut fa 28 anys a Río Piedras (Puerto Rico); criat a New Jersey i que actualment resideix «entre Puerto Rico i Miami». De l’illa antillana venen els seus primers referents artístics, Tego Calderón i el Don Omar, tots dos citats en un dels nous temes, ‘Mi vicio’. «De Tego va ser el primer o segon CD que vaig escoltar dels que tenia la mare guardats, quan jo tenia com deu anys, i Don Omar va ser la peça clau que em va inspirar a dir, de molt jove, que jo volia ser artista també». ‘Timelezz’ té, per al·lusions com aquestes, una mica de «tribut als artistes i a l’era del reggaeton més inspiradora».

Sentiment i ‘perreo’

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Ha comptat amb col·laboradors valuosos com el seu paisà, el productor Tainy, per elaborar una obra que transcorre combinant maneres emotives («coses que vull treure de la meva vida personal, perquè soc una mica sentimental») i severes invitacions al ‘perreo’. «El més dinàmic m’ajuda en un concert; em dona més espai i tela per tallar». Tot això, sota la màxima d’evitar els clixés llatins i urbans. «M’agrada sortir de la zona del confort del gènere, i crec que ara la gent, després de dos o tres anys escoltant el mateix, ja busca una cosa diferent».

Captar oients aliens al món del reggaeton, procedents del pop o fins i tot del rock, és «majorment» la seva «missió», admet, donant per conquerits els seus territoris naturals a les Amèriques. «A Puerto Rico, de cada deu cotxes, set estan escoltant Jhay Cortez», fa notar sense tallar-se. Tot i que, alhora, concedeix que «la crítica més difícil i, alhora, més constructiva» és la que surt del seu país. Però els escenaris europeus estan ara en el seu punt de mira, de cara a una gira en què oferirà un xou amb banda que, anuncia, recorrerà les diferents estacions de l’àlbum. «L’experiència completa».