Dol en la literatura
El Govern central atorga la medalla d’or al mèrit en les Belles Arts a títol pòstum a Almudena Grandes
El Govern central ha atorgat la medalla d’or al mèrit en les Belles Arts a títol pòstum a Almudena Grandes, morta dissabte passat a Madrid.
A més, el grup parlamentari socialista en l’Assemblea de Madrid ha instat el Govern regional a donar el nom de Grandes «a un espai cultural o altament representatiu que uneixi la seva noblesa i senzillesa». Els socialistes madrilenys han presentat aquest dimarts una declaració institucional en homenatge a l’escriptora. En el text de la declaració, a què ha tingut accés Efe, es repassa l’obra literària de l’escriptora i es destaca que la vida i la carrera de Grandes, madrilenya de naixement, «han estat íntimament lligades a la nostra regió, el valor de la qual reivindicava a través de la seva afilada ploma».
D’altra banda, la corporació municipal de l’Ajuntament de Madrid ha guardat aquest dimarts un minut de silenci abans del començament de la sessió plenària en record de l’escriptora madrilenya Almudena Grandes, morta aquest dissabte passat a la capital als 61 anys. Tots els regidors s’han posat dempeus durant un minut per recordar l’escriptora, així com el filòsof Antonio Escohotado. El minut de silenci ha finalitzat amb un aplaudiment.
Una carrera d’èxits
Nascuda a Madrid el 1960, Grandes es va donar a conèixer l’any 1989 gràcies a ‘Las edades de Lulú’, una obra que va guanyar el premi de novel·la eròtica Sonrisa Vertical, en l’editorial Tusquets, i que va aconseguir l’aplaudiment unànime de crítica i públic. La va seguir ‘Te llamaré viernes’ i va ser amb ‘Malena es un nombre de tango’, la seva tercera novel·la, amb la qual es va consagrar com una de les grans escriptores de la literatura en espanyol.
A més, ‘Atlas de geografía humana’, ‘Los aires difíciles’, ‘Castillos de cartón’, ‘El corazón helado’ i ‘Los besos en el pan’, juntament amb els volums de contes ‘Modelos de mujer’ i ‘Estaciones de paso’, la van convertir en un dels noms més consolidats i de més projecció internacional de la literatura espanyola contemporània.
Notícies relacionades‘El corazón helado’ va ser un punt d’inflexió en la seva carrera. A partir d’allà es va introduir de ple en els ‘Episodios de una Guerra Interminable’. El 2010 va publicar el primer volum de la sèrie, ‘Inés i la alegría’, que va guanyar el premi de la Crítica de Madrid, el premi Iberoamericà de Novel·la Elena Poniatowska i el premi Sor Juana Inés de la Cruz).
La van seguir ‘El lector de Julio Verne (2012), ‘Las tres bodas de Manolita’ (2014), ‘Los pacientes del doctor García’ (2017; Premi Nacional de Narrativa) i ‘La madre de Frankenstein’ (2020).
