Crítica de ‘Las discotecas de la tarde’, de Tachenko: sense passos en fals

El grup saragossà segueix a la seva, construint una carrera modèlica sense passos en fals. Aquesta col·lecció de cançons armades a l’estudi (i no al local d’assaig, com estava sent habitual) no ho és en absolut, amb la seva estimulant reivindicació d’un pop d’ampli espectre que va de la balada emocionant (‘Oso de Plata’) a la despreocupació eurodisco (‘Cuatro estrellas’) i que torna a constatar l’exquisit gust musical de Sebas Puente i Sergio Vinadé i la seva punteria a l’hora de disparar versos memorables.