Llibres amb actitud

Nou títols fonamentals en la història de Blackie Books

L’editorial barcelonina recupera algunes de les obres que han marcat la seva primera dècada (llarga) de vida

Nou títols fonamentals en la història de Blackie Books

ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Entre els tímids actes impulsats pels editors de Blackie Books per celebrar el desè aniversari del segell hi figura la recuperació de nou títols que, per alguna raó, han resultat fonamentals en l’esdevenir de l’editorial. «Llibres amb què vam aprendre tantes coses i, sobretot, llibres que creiem que encara tenen molt a ensenyar-nos». No són necessàriament els millors ni els que més han venut, però tots comparteixen aquest cosa especial a partir de la qual Blackie Books ha construït el seu singular catàleg.

‘Cosas que los nietos deberían saber’

Mark Oliver Everett. 2009.

El talentós líder del grup nord-americà Eels repassa una vida marcada per les tragèdies familiars i les epifanies sorprenents en un commovedor volum de memòries que li va donar a Blackie Books un dels seus primers èxits i que s’ha convertit en un dels llibres de temàtica musical (tot i que és molt més que això) més venuts a Espanya.

‘Instrumental’

James Rhodes. 2015.

Colpidor testimoni d’una infància marcada pels abusos sexuals i emocionant al·legat en defensa del poder guaridor de la música. El títol que va canviar la història de l’editorial barcelonina i la vida del seu autor i que va acabar propiciant l’aprovació d’una llei de protecció del menor al Congrés dels Diputats. La prova que els llibres poden canviar el món.

‘El universo en tu mano’

Christophe Galfard. 2016.

Un viatge al·lucinant en l’espai i en el temps que porta el lector fins a les galàxies més recòndites i fins a l’origen mateix del cosmos de la mà d’un dels més avantatjats deixebles de Stephen Hawking. Un prodigi de claredat i rigor que va assolir un gran èxit internacional i va animar els editors de Blackie a apostar per la sempre intimidadora divulgació científica.

‘El libro de Gloria Fuertes’

Jorge de Cascante (editor). 2017.

Apassionada reivindicació del llegat i la figura de la poeta madrilenya a través d’una selecció dels seus poemes (alguns dels quals, inèdits), anècdotes de la seva bategant vida, fotografies poc o gens vistes, retalls de premsa, notes extretes dels seus quaderns, dibuixos i fins i tot un deliciós còmic. Blackie ha dedicat volums similars a Miguel Gila i Fernando Fernán Gómez. 

‘Prohibido nacer’

Trevor Noah. 2017.

El còmic sud-africà establert als EUA, presentador del popular programa de notícies satíric ‘The Daily Show’, relata les seves penoses experiències com a nen fruit d’una relació interracial vetada per la llei al Johannesburg de l’apartheid. Records terribles que Noah evoca amb una barreja de cruesa i tendresa per compondre un inspirador cant a la resiliència.

‘Los asquerosos’

Santiago Lorenzo. 2018.

Un madrileny apunyala (en defensa pròpia) un antiavalots, fuig a un llogarret abandonat, sobreviu a base de plantes crues i llibres de la col·lecció Austral i troba una cosa semblant a la felicitat. Una novel·la política tan rabiosa com divertida l’inesperat èxit de la qual va trastocar (no sabem si per bé) la plàcida vida que el seu autor fa en un poble perdut de Segòvia.

‘Vozdevieja’

Elisa Victoria. 2019.

La primera novel·la de l’autora sevillana, crònica en primera persona de les peripècies d’una nena de 9 anys que viu amb la seva àvia i la seva mare en un barri de la perifèria de la capital andalusa, és una d’aquestes precioses troballes que han jalonat la història de Blackie Books. El descobriment d’una veu especial que ha tingut continuïtat a ‘El Evangelio’. 


Notícies relacionades

‘Simón’

Miqui Otero. 2020.

«Novel·lassa en tots els sentits», va dir en aquestes mateixes pàgines Ramon Vendrell de la quarta novel·la d’Otero, una història d’auge, caiguda i aprenentatge atapeïda de personatges inoblidables amb qui un voldria passar el Nadal. El premi El Ojo Crítico de Narrativa va reconèixer la seva condició d’imbatible crònica de la Barcelona dels últims 30 anys.

‘Tengo un nombre’

Chanel Miller. 2021.

«Tot lector que agafi aquest llibre farà una sèrie de reflexions sobre la cultura de la violació i sobre els temes que planteja que segurament no havia fet abans i descobrirà una manera nova de pensar en tot això», afirma Jan Martí, que no dubta a remarcar la importància d’aquestes memòries íntimes marcades per la violència sexual. Un altre testimoni tan valent com necessari.