▾ .com .cat
Oci i Cultura
La Barcelona ‘underground’ que va plantar cara a la ‘movida’ als anys 80

Quatre dècades després

La Barcelona ‘underground’ que va plantar cara a la ‘movida’ als anys 80

  • La capital catalana va canviar de cicle, després de l’era laietana i a l’ombra dels fastos madrilenys, amb una escena inquieta on van confluir els impulsos punks, el pop heterodox i l’avantguarda

  • 40 anys de Rock-Ola, la sala madrilenya que va donar una puntada de peu al franquisme

  • Los Negativos: un llibre il·lumina la llegenda de la Barcelona ‘underground’ dels anys 80

La Barcelona ‘underground’ que va plantar cara a la ‘movida’ als anys 80
2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Mentre corrien els fastos de la ‘movida’ madrilenya, a Barcelona es vivia la famosa ressaca de l’era laietana, si bé seria erroni pintar una ciutat en aturada clínica. Només que l’escena d’aquells primers 80 va resultar més fosca i ‘underground’, sense connectar amb un sentiment popular eufòric o transformador a gran escala (ni suscitar cobertures institucionals, més aviat el contrari). Embrionàries pulsions postpunk, gòtiques o neo-mod van portar, per conductes estrets, noves estètiques i circuits de públic a aquesta ciutat que havia sigut seu de la nova cançó i símbol de l’antifranquisme.

La Barcelona dels 70 havia exercit, de fet, un poderós influx al Madrid del Rock-Ola. Començant per Lorenzo Rodríguez, director de la sala i seguidor d’artistes com Máquina!, Pau Riba o Sisa, que havia peregrinat a Canet Rock. El seu club va construir ponts: els concerts ‘Rock-celona’, que van presentar allà Ultratruita, Decibelios, Brighton 64, Último Resorte, C-Pillos... Fins i tot Los Sírex van passar per Rock-Ola, en respecte als pioners. «Barcelona havia sigut en el centre de tot», reflexiona Rodríguez, resident a la capital catalana des del 2008. «Aquí hi havia les discogràfiques i les revistes musicals», recorda. «Però després, alguna cosa va passar i em fa molta pena», explica sense ànim de ficar-se en mogudes polítiques. El 1989, ell es va situar al darrere de la revista ‘Boogie’, intent (efímer), des de Madrid, de rivalitzar amb les barcelonines ‘Rockdelux’, ‘Popular 1’ i ‘Ruta 66’.

La crònica possible

Notícies relacionades

Però hi ha una crònica barcelonina possible d’aquells primers 80, com reflecteixen, des del flanc més punk-hardcore, els llibres ‘Harto de todo’ (Jordi Llansamà), ‘Que pagui Pujol!’ (Joni D.) i ‘Odio obedecer’ (Xavier Mercadé), i des del més avantguardista, ‘La ciudad secreta’ (Jaime Gonzalo). Laberints de tribus que cobrien des de l’heterodòxia pop (Distrito V, El Hombre de Pekín o Los Burros, avantsala d’El Último de la Fila) a l’experimentació (Macromassa, Ultratruita, Koniec), la reivindicació del rock’n’roll (els populars Loquillo i Los Rebeldes), el ‘revival’ mod (Brighton 64, Telegrama), el punk i postpunk (d’Último Resorte a Kangrena i Shit S. A. passant per Desechables) i la derivada skin (Decibelios).

Escenaris: del Zeleste d’Argenteria al temple ‘mod’ del Boira, el camaleònic Metro (després, plaça gòtica com 666 i Psicódromo), el rocker de garatge Magic, i entorn de la plaça Reial, el bar Texas, més tard i fins ara Sidecar, i el Karma. Temples d’una era que Barcelona va emprendre camins poc complaents, una mica lluny dels focus. 

Temes:

Loquillo Música

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. La recepta d’Erra "S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"
  2. LA INTRAHISTÒRIA DE LA CONTINUÏTAT DE XAVI El dia que Echevarría va emergir com a president del Barça
  3. CRISI HÍDRICA A CATALUNYA El final de l’emergència més a prop
  4. Tones de deixalles en una zona protegida del Besòs
  5. HANDBOL El Barça torna a guanyar el PSG i segella la sisena Final Four seguida