Crítica de ‘Cuál es tu tormento’: el que portem al damunt

Notícies relacionades

Empar Moliner: "Quan jo vaig començar a escriure el 1999, el català ja es moria. I anem fent"

Sebastià d'Arbó: "Quan la meva àvia s'estava morint se'm va aparèixer per acomiadar-se de mi. Això passa entre persones que s'estimen"

Aquest no és un llibre sobre una dona que acompanya la seva amiga en el fatídic tràngol de morir. En realitat, les pàgines en les que això passa funcionen com a desembocadura. Abans d’això, Nunez ha delineat un personatge plenament en contacte amb el món, amb l’altre, una dona sempre disposada a veure, a escoltar i a entendre. La presència de l’altre al llarg de la novel·la és, per tant, aclaparadora: totes aquestes històries que passen al nostre voltant sense que ens n’adonem. A la porta del costat, a l’edifici de davant. No és casualitat que l’obra estigui poblada de recurrents inicis com aquest: «Una dona està deprimida perquè el seu marit ha tingut un infart i ara es passa tota l’estona mirant programes de televisió dolents». Així funciona, com una seguidilla de petits contes, de les històries dels quals la protagonista és testimoni, les que modelen la seva relació amb el món (i aquí, potser, caldria portar a col·lació el títol original, ‘What are you going through’. La seva traducció al català seria ‘Per què estàs passant’, o una cosa semblant. S’entén que els editors en castellà hagin descartat la literalitat, però cal esmentar-ho perquè al cap i a la fi la interpel·lació és més àmplia: què t’està passant ara mateix. Per què estàs passant. Digues-me. Explica’m).

I així desemboca la història en aquest acompanyament per morir. No hi ha gaires exercicis que posin a prova això, justament: la capacitat de posar-se a la pell de l’altre. Pot ser que sigui una de les proves més grans de l’amistat, de fet, i aquí arriba la protagonista, amb tot aquest bagatge a sobre, aquesta comprensió –o almenys, aquesta intenció de comprendre–, i es posa al servei de la seva amiga. Se succeeixen llavors pàgines de singular bellesa, aquesta és la paraula, on traspua la capacitat de Nunez per parlar sobre el dolor, la pèrdua o la mort sense caure en el sentimental, fent l’esforç literari de posar-se a un costat de la porta i ser testimoni de les coses. Morir, voler morir, preparar-se per fer-ho és una cosa que vol temps, que requereix ‘fer coses’, que pot fins i tot donar lloc a una rutina. I allà hi ha les dues amigues, vivint aquesta rutina, mirant de comprendre’s mútuament. Com hem arribat fins aquí i què és tot això que portem al damunt. D’això es tracta.