LA GRAN CITA DEL CINE FANTÀSTIC DE CATALUNYA

Mamoru Hosoda, la més bella animació com a missió

Mamoru Hosoda, la més bella animació com a missió

Ricard Cugat

  • El mestre de l’animació japonesa, nominat a l’Oscar per ‘Mirai, la meva germana petita’, visita el festival de Sitges per recollir un Gran Premi Honorífic i presentar l’ambiciosa ‘Belle’

3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tampoc és que els Oscars ho defineixin tot, però diu bastant de Mamoru Hosoda que l’única pel·lícula ‘anime’ sense el logo de Ghibli que hagi estat nominada sigui una de seva: ‘Mirai, la meva germana petita’, l’edició del 2019. Hosoda va passar per Studio Ghibli després de madurar a Toei Animation, però l’idil·li va ser breu: li van exigir que dirigís ‘El castell ambulant’ com ho hauria fet Miyazaki, una cosa que no va agradar a l’incipient mestre. Va deixar clar de què era capaç a l’estudi Madhouse i, des del 2011, al seu propi Studio Chizu: fites com ‘Summer wars’, ‘Wolf children (Els nens llop)’ o l’esmentada ‘Mirai’. La classe de prodigis que justifiquen un Gran Premi Honorífic del Festival de Sitges. 

Hosoda té a més una última aventura, la bellíssima ‘Belle’, a la secció oficial a concurs. Una mica com a ‘Summer wars’, el director explora l’impacte de la tecnologia en les joves generacions, aquest cop a través del personatge de Suzu, una estudiant de 17 anys que recupera el seu afany per cantar, perdut en circumstàncies tràgiques, després d’apuntar-se al superpoblat (5.000 milions d’usuaris) món virtual U. El seu preciós i talentós avatar, Belle, troba pel camí la seva Bèstia, una criatura virulenta amb una ràbia que ella mirarà d’entendre i apaivagar. 

Estem més que acostumats a la visió d’internet com a distòpia, però Hosoda ha preferit mostrar-lo com un món ple de possibilitats: «Els adults semblem incapaços de veure’l com una utopia. Odiem les ‘fake news’ a les xarxes socials. Però entre les noves generacions, aquestes plataformes són bàsiques en la seva vida. La meva intenció no era tant advertir sobre els seus perills, tot i que existeixin, com oferir un missatge d’esperança».

‘Anime’ amb aportacions internacionals

‘Anime’ amb aportacions internacionals‘Belle’ podria ser la pel·lícula més ambiciosa d’Hosoda: als seus estimats ingredients de ‘shojo’ (embolics amb una noia al capdavant) i ‘shonen’ (baralles i acció a mansalva) s’afegeix un nou èmfasi en la música. «¡Jo volia que fos encara més musical!», ens assegura, com insinuant que no tots els seus companys de producció hi estaven d’acord. «A Hollywood tenen el musical en el seu ADN, però als japonesos ens costa cultivar-lo perquè històricament no hi ha hagut tants exemples en la nostra cinematografia. Però estic orgullós que, almenys, les cançons tinguin tanta rellevància». 

Notícies relacionades

Els moments en què Belle/Suzu canta les seves balades més-grans-que-la-vida són de síndrome de Stendhal. I és així en part per l’exemplar ús de la tecnologia de captació de moviment. En el projecte es barregen sàviament, a més, animació tradicional (per al món real) i en 3D (per a l’irreal), en el cas de les segones fent ús de l’ombreig pla perquè alguns personatges, com l’heroïna, semblin dibuixats a mà. La visió d’Hosoda de la vida ‘online’ és complexa i fascinant i només es podia desenvolupar amb artistes de parts diverses: aquí malgasten talent des del coreà Jin Kim, antic dissenyador de personatges a Disney, fins a l’estudi irlandès Cartoon Saloon, passant per l’arquitecte i il·lustrador britànic Eric Wong. Hosoda té pensat «potenciar la col·laboració internacional» a Studio Chizu.

Tornant a l’apunt del principi: està molt bé que ‘Mirai’ fos nominada a l’Oscar al millor llarg d’animació, però ¿no hauríem de deixar de considerar l’animació un món a part? Són pel·lícules. De vegades grans, infinites pel·lícules. «Estic satisfet perquè ‘Belle’ va passar per Cannes en lloc de, com suposadament hauria tocat, Annecy. Això significa que les coses estan canviant. Però segur que hi ha gent que va a Cannes i no vol veure una pel·lícula de dibuixos animats. La meva missió és fer-los canviar d’opinió».