Sitges 2021: Noomi Rapace, més enllà de Salander

La seva reticència a estendre’s sobre Salander té sentit. Aquesta excel·lent actriu sueca hauria de ser recordada també per molts altres rols, com la científica Elizabeth Shaw de ‘Prometheus’, infravalorada entrega de la saga ‘Alien’ en la qual Rapace protagonitzava una escena de cesària que era com ‘Titane’ abans de ‘Titane’. «És el pitjor malson d’una dona», explica.

«Saber que hi ha alguna cosa creixent al teu interior, però no un ésser humà. Recordo haver tingut malsons les setmanes anteriors al rodatge de l’escena. Jo també admiro aquesta pel·lícula: em sembla un gran retorn a l’esperit inicial de la saga i del personatge de Sigourney Weaver». D’altra banda, Rapace pot vanagloriar-se d’haver sigut dona De Palma a ‘Passion’. O d’haver lluitat com poques i pocs per la bona salut i credibilitat dramàtica del ‘thriller’ recent: parlem massa poc de ‘La entrega’. 

En les més de tres dècades que fa que actua, Rapace s’ha prodigat sobretot en ‘thriller’ i drama, gairebé sempre aportant més severitat i intensitat que lleugeresa. Això no canvia amb el terror folk de ‘Lamb’, però sí amb l’altra pel·lícula que la porta aquest any a Sitges, la comèdia negra ‘El viaje’, que s’ha pogut veure a Sitges abans de l’estrena a Netflix divendres, dia 15.

És el nou deliri de Tommy Wirkola, que ja va visitar el festival amb la primera i segona entregues de ‘Zombis nazis’. Això d’aquest home és el cine de festival, o millor dit, el cine-festival: sap que bona part del públic del Fantastic Fest texà, el Fantasia canadenc o Sitges ve a la recerca d’emocions fortes, rialles grotesques o girs sorprenents. 

«Encara no he vist la pel·lícula amb públic, però, segons sembla, el públic va embogir en el Fantastic Fest», explica Rapace. «Crec que molta gent s’ha identificat amb la batalla conjugal que veiem en pantalla. Després de tant temps confinats, vam arribar a acumular moltes emocions reprimides contra les nostres parelles (riu maliciosament)».

La guerra de Lars i Lisa

La guerra de Lars i LisaEn aquesta espècie de ‘Sr. i Sra. Smith’ campestre, Noomi Rapace i Aksel Hennie són un matrimoni que va a desconnectar durant un cap de setmana en una casa de camp. Estan cansats de la vida: Lisa no aconsegueix papers seriosos com a actriu; Lars es limita a dirigir culebrons de poca importància en lloc de complir els seus somnis d’autor. Però, sobretot, estan cansats de veure’s les cares. I cada un a l’esquena de l’altre, han decidit resoldre aquesta situació de la manera més expeditiva.

Rapace assegura que no va parlar amb Wirkola de cap pel·lícula prèvia: ni de ‘Sr. i Sra. Smith’ ni tampoc de ‘Secrets d’un matrimoni’. «Simplement, ens agraden les mateixes pel·lícules i això acaba filtrant-se en tot el que fem junts»; abans hi va haver ‘Siete hermanas’, en la qual Rapace era totes aquestes germanes. «Wirkola és una mica Tarantino, un Tarantino noruec. Per la comoditat amb què es mou en el paisatge de la violència».

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Aviat veurem l’actriu en la sèrie ‘Django’, nova reelaboració de l’‘spaghetti western’ de 1966 que va inspirar, justament, ‘Django desencadenat’. A càrrec de dos guionistes italians, Leonardo Fasoli i Maddalena Ravagli, coneguts pel seu treball a ‘Gomorra: La sèrie’. «És un dels millors personatges de la meva vida», explica Rapace sobre Elizabeth, enemiga de John Ellis, fundador de la ciutat Nova Babilònia.

De pare de Badajoz ‘cantaor’

De pare de Badajoz ‘cantaor’Tot i que sol esquivar la bala de la pregunta íntima, Rapace ens parla a prop del final sobre la seva sang gitana: és filla d’actriu sueca (Nina Norén) i, curiosament, ‘cantaor’ de Badajoz (Rogelio Durán). «Vaig investigar sobre els gitanos per a ‘Sherlock Holmes: Joc d’ombres’ i també ‘Los secrets que ocultamos’, en les quals vaig poder explorar aquesta part de mi. Sento un gran respecte pel poble gitano. M’hauria agradat conèixer millor el meu pare i tenir més contacte directe amb tota aquesta tradició».