Festival de cine
Alberto Evangelio: un fill de Sitges estrena a Sitges el seu primer llargmetratge, ‘Visitante’
Després d’haver presentat a la mostra els seus curtmetratges, el director debuta en el llarg amb una peça artesanal de ciència-ficció que enfronta els personatges al seu revers tenebrós (o no) en una altra dimensió
Alberto Evangelio s’ha format com a espectador i com a director al Festival de Sitges. Aquí ha presentat bona part dels seus curtmetratges, ‘La cruz’, ‘Alexis’ i ‘Casa’, en els quals barrejava el ‘thriller’ amb l’element sobrenatural. Ara debuta en el llargmetratge en el certamen amb la seva ‘opera prima’, ‘Visitante’, una història de ciència-ficció protagonitzada per Iria del Río, Miquel Fernández, Jan Cornet i Sandra Cervera.
«Volia fer una pel·lícula d’ambient claustrofòbic que qüestionés els camins que escollim en la vida i en la qual poséssim els personatges al límit», explica el director unes hores abans de presentar la pel·lícula a la Secció Oficial.
‘Visitante’ aborda les realitats paral·leles des d’un interessant punt de partida. Un meteorit cau a la casa de camp d’una família i obre un portal alternatiu en el qual les vides dels personatges seran diferents, però complementàries. L’espectador acompanyarà Marga (Iria del Río) en el descobriment de tots aquests secrets que ella desconeixia just en un moment delicat de la seva vida, a punt de separar-se, embarassada d’un amic de la infància i amb el seu pare a l’hospital. Quan torni a la casa on tot va començar, entrarà en contacte amb un estrany cub que la traslladarà a una altra dimensió en què coneixerà el seu altre jo.
«Els personatges, al xocar amb l’altre costat, descobreixen coses d’ells que no coneixien. El meteorit va fer que els camins es bifurquessin, però en realitat són les mateixes persones amb vides diferents. No es tracta tant de dobles com d’idèntiques identitats amb evolucions antagòniques».
Alberto Evangelio ha creat un univers propi en el qual es barreja el ‘thriller’ psicològic i la ciència-ficció costumista amb la por al ‘jo’, de manera que es produeixen constants analogies entre un revers i l’altre. «No he volgut fer una pel·lícula en la qual els integrants d’un costat fossin bons i els altres dolents. Cada un té el seu objectiu, i les dues Margues són la mateixa Marga, només que han acumulat experiències diferents al llarg de la seva vida». En aquest sentit el treball amb l’actriu Iria del Río va ser fonamental a l’hora de donar matisos als dos personatges. I no només en l’aspecte emocional, sinó també en el físic, ja que moltes de les escenes requerien un compromís corporal important, sobretot quan els personatges d’una dimensió s’enfronten als de l’altra que són invisibles perquè no tenen consistència al nostre món. «Vam intentar que fos tot molt artesanal i són els mateixos intèrprets els que simulaven la lluita contra un enemic invisible».
¿Referències? «Totes les del món», fa broma. «Tants anys venint a Sitges et forma en aquest sentit, però crec que Roman Polanski seria fonamental a l’hora de crear l’atmosfera asfixiant en la qual es troben atrapats els personatges, i també pel·lícules com ’Coherence’, de James Ward Byrkit i ‘Donnie Darko’, de Richard Kelly».
