Roser Capdevila i les seves bessones, Premi Maria Rius

«Jo, ja no soc jo. Sóc una iaia, sóc una vella, sóc una tronada. Estic com estic, estic sorda, estic gairebé cega, estic artrítica, però és el que toca. Toca rondinar, toca gemegar, toca renegar. Ep! tinc ganes de viure! tinc ganes de riure! i tinc ganes de ser feliç!». Recitant aquest vers escrit per a l’ocasió, i afrontant la vellesa i els seus hàndicaps amb el seu entranyable bon humor, ha recollit aquest divendres als 82 anys la il·lustradora Roser Capdevila(Barcelona, 1939), la popular mare de ‘Les tres bessones’, el Premi Maria Rius a tota una trajectòria.

En un acte a la llibreria Laie que organitza el guardó juntament amb La Caixa d’Eines, també s’ha fet públic el Premi d’Honor per a Picanyol, el creador d’Ot, el Bruixot, que moria el març passat als 73 anys, i a qui ha recordat la seva vídua, Rosa Maria Carballal.

Capdevila, que ha estat acompanyada per les seves tres filles, en qui es va inspirar per a les seves famoses tres bessones, tot i que ja no està «activa» com a il·lustradora a causa de l’artitris i de la seva pèrdua de visió, sí ha explicat que es bolca en els seus «diaris dibuixats», mostrant-ne un, el número 57. «Hi apunto i dibuixo el que em passa cada dia, les notícies, la política... però ara la meva vida és molt més de família. I malgrat la sordesa i la mala vista estic bé. Però el dibuix jo sempre el porto dins del cap i després el fas baixar pel braç fins a la punta dels dits i el dibuixes. Però des que estic tan tronada em baixa pitjor», afirma amb sinceritat sense perdre el somriure i fent ‘caminar’ els dits des de la seva templa fins a baixar-los fins a l’altra mà. «Soc feliç amb la meva feina i la meva família. Als 82 anys, miro enrere i sí, m’han atropellat i he tingut un càncer, però això ja ha quedat enrere i m’ha servit per veure com m’aprecien els amics. No em puc queixar de res».

El 2018, Capdevila publicava ‘La nena que volia dibuixar’ (Angle), les memòries il·lustrades de la seva infància durant la postguerra franquista, que va fer quan va tornar a la casa familiar d’Horta a cuidar la seva mare malalta. No obstant, no pensa, assegura, publicar nous títols basats en els diaris dibuixats que ve fent i que diu que només són «personals i per a la família». «Ja he empastifat prou el món», diu fent broma. Tot i que ningú podrà dir mai, d’acord amb la seva carrera, que hagi tacat res: Amb els contes i dibuixos animats de ‘Les tres bessones’, en què es ‘va venjar’ d’una odiosa mestra d’infància en el personatge de la Bruixa Avorrida, ha travessat les fronteres de 150 països. I en paral·lel, recorda, també ha fet nombroses sèries i treballs per a editorials de França, Itàlia o el Japó.

El jurat del Premi Maria Rius ha reconegut l’«extensa obra» de Capdevila, «que ha constituït gran part de l’imaginari visual de tantes generacions de lectors i de professionals de la il·lustració a través dels seus personatges», i ha destacat la seva figura «pionera en l’àmbit audiovisual català dedicat als nens», «haver creat escola d’il·lustració animada», la «internacionalització dels seus personatges animats i del conjunt de la seva obra», àmpliament reconeguda i premiada. També ha recordat el «seu generós i intens compromís en la divulgació» de la il·lustració infantil.

Picanyol i Ot

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Sobre Picanyol, el jurat del Premi d’Honor ha recalcat «la seva gran capacitat de treball», sempre de molt alta qualitat i «la seva recerca d’un estil net i clar, comprensible i amable, a favor de més capacitat narrativa». A la seva creació més famosa, Ot, el bruixot, l’han qualificat de «personatge entranyable i molt original, que al llarg del temps ha sabut mantenir el seu esperit de justícia i sentit de l’humor sense deixar de ser actual, fresc i divertit». També han honrat la seva memòria per «haver transmès, com a autor, la seva personalitat bondadosa i amable als seus còmics i dibuixos, i haver aconseguit amb el seu treball fer arribar un missatge optimista i vital a lectors de totes les edats».

El guardó arriba a la quarta edició. En anys anteriors es va premiar la mateixa Maria Rius (present en l’entrega d’aquest divendres), Fina Rifà i Arnal Ballester.