L’auge dels musicals: Barcelona vol ser com Madrid

Cinc grans produccions davant la desena de Madrid en una ciutat que aspira a la cocapitalitat en musicals. «Convertir-nos en una destinació cultural és una assignatura pendent. Madrid ho ha fet molt bé. Hauríem de treballar més amb el sector hoteler i l’Administració per aconseguir el mateix a Barcelona», afirma Jordi Sellas, de Nostromo Live, productora catalana de ‘Cantando bajo la lluvia’, que la temporada vinent recalarà al Teatre Calderón de Madrid.

La capital d’Espanya és la tercera ciutat del món amb més musicals després de Nova York i Londres, en una disputada competició amb Hamburg (Alemanya). Espectacles com ‘El Rey León’ ofereixen paquets amb entrada i bitllet de tren, fins i tot amb hotel. A Barcelona no és l’habitual. «La Gran Vía té aquest punt de magnetisme de Broadway i el West End», reconeixen des de Balañà, empresa propietària dels dos teatres més grans de Barcelona després del Liceu: el Tívoli (1.643 localitats) i el Coliseum (1.689).

El 2019, un total de 1.630.000 espectadors van anar a veure musicals a Madrid. Segons l’Associació de Productors i Teatres de Madrid (APTEM), la facturació estimada va arribar als 109,7 milions d’euros. Es calcula que el 21% dels turistes espanyols van a la capital per veure un musical.

Aquesta temporada hi ha bones perspectives a Barcelona. «El ritme de venda és molt bo, la gent té moltes ganes de sortir i veure musicals. Es compra amb més antelació que abans», diu Sellas, satisfet amb l’alegria que es percep. Creuen els dits perquè s’aixequin les restriccions que impedeixen ocupar totes les butaques del Tívoli, que disposa de 1.600 butaques però només en pot vendre entre 900 i 950, depenent dels espais lliures que cal deixar entre els espectadors. Abans de la pandèmia ‘La jaula de las locas’, una altra de les seves produccions, recaptava gairebé 300.000 euros per setmana; ara, malgrat el bon ritme de la prevenda –40.000 localitats col·locades ja fins al novembre– aconsegueixen 200.000 euros. Per mantenir la rendibilitat han augmentat els preus de les entrades i han llançat promocions de quatre entrades al preu de tres. Com més gran és el grup menys espais buits cal deixar.

Un clàssic de Hollywood

‘Cantando bajo la lluvia’ adapta al teatre la cèlebre pel·lícula protagonitzada pel ballarí i coreògraf Gene Kelly, a qui emula Ivan Labanda en aquest títol amb melodies famoses com la que dona títol a l’obra. Aquest és el tercer musical de Nostromo Live, firmat com sempre per l’exitós duo Àngel Llàcer (director d’escena) i Manu Guix (director musical), amb Miryam Benedited com a responsable de la coreografia, que inclou diversos números de claqué i un impressionant moment sota la pluja que cau gràcies a un elaborat sistema de tuberies i piscines instal·lat per al musical.

Una història d’amor amanida amb molt humor i ambientada al glamurós Hollywood dels anys 20 centra aquesta nova aventura del tàndem Llàcer-Guix que tan bon resultat ha donat en muntatges com ‘La jaula de las locas’, l’únic gran musical que va desafiar la pandèmia la temporada passada. El canvi del cinema mut al sonor emmarca ‘Cantando bajo la lluvia’ amb Labanda com a Ron Lockwood, estrella del cel·luloide, i Diana Roig com a Kathy Selden, jove aspirant a actriu. Al seu costat treballa un equilibrat equip en què brillen Ricky Mata, encarnant el graciós compositor Cosmo Brown, amic del galant, i Mireia Portas com a Lina Lamont, ídol del cinema mut amb problemes de veu i dicció que impediran la seva evolució en el cinema sonor.

Cant a la diferència

’Billy Elliot’, també precedit d’una famosa pel·lícula, és molt diferent: una història de superació que toca la fibra i anima a lluitar pels somnis i acceptar el diferent. Mostra les dificultats d’un noi humil en una localitat minera que s’enamora del ballet. En lloc de dedicar-se a la boxa, un esport d’homes, s’apunta al grup de les noies que estudien dansa al mateix gimnàs on hi ha el ring. Iker Castell, Pablo Fito, Marc Gelabert, Pol Ribert i Max Vilarrasa encarnen el protagonista d’aquesta producció.

Els mateixos autors del film firmen aquesta premiada obra que, a diferència de la pel·lícula, compta amb una imponent banda sonora creada per Elton John. En poc temps aquest musical s’ha convertit en un clàssic. «És un muntatge gegant que necessita anys de preparació per formar els xavals», destaca David Serrano, responsable de l’adaptació. L’espectacle de SOM Produce, productora madrilenya, compta amb 30 artistes adults, 60 nens –12 per funció–, 10 músics, 25 tècnics i 11 professors. De les 1.100 butaques disponibles al Victòria, amb les restriccions actuals el teatre no pot omplir gaire més de 800 places. «Espero que ben aviat podrem passar ja al 100% de l’aforament com passa a les comunitats de Madrid i Andalusia», comenta el productor Juan José Rivero.

‘Billy Elliot’ va estar tres temporades a Madrid i va aconseguir 750.000 espectadors. A Barcelona la previsió és bona. «Portem gairebé 50.000 entrades venudes. La ciutat és receptiva. Hi ha moltes ganes de consumir cultura i entreteniment. Després de la Covid es nota que la gent té ganes de passar-s’ho bé».

Els preadolescents i adolescents de ‘Billy Elliot’ s’han buscat a Catalunya. De la seva formació s’ha encarregat l’escola de la veterana Coco Comín, una experta en ball que va ser part del ‘boom’ dels musicals dels anys 90. Va treballar en la creació de muntatges com ‘Memory’, ‘Chicago’ i ‘Grease’, entre altres. Aquesta temporada torna amb ‘Fama’, un muntatge que desborda energia. És la segona vegada que Comín el dirigeix i coreografia després de la seva primera experiència el 2004, quan aquest musical va desembarcar per primera vegada a Espanya amb una producció en català al Tívoli de Barcelona que després, en castellà, va fer temporada a Madrid i va anar de gira per tot Espanya. Va ser tot un esdeveniment amb 1.175 funcions.

Tornen els 80

Els anys 80 tornen amb aquest musical, en què a més de descobrir les malles i els escalfadors, tots han pogut entendre el significat de la cèlebre frase: «La fama costa i aquí és on la comenceu a pagar, amb suor». Per Comín, ‘Fama’ ja forma part de la nostra cultura. «Muntar un musical és un acte heroic. Els productors ho fan per vocació. Si es pot arribar a pagar el sou dels actors i cobrir les despeses ja és un èxit», confessa Comín. La clau de la seva proposta està a aconseguir que l’espectador es torni a sentir un estudiant veient els anhels i desafiaments a què s’enfronten els alumnes de l’Escola d’Arts Escèniques de Brooklyn. Alguns ajuden a armar la banda sonora tocant el saxo, la bateria, el piano, el violí i la flauta, una cosa mai vista en anteriors produccions. I la banda de música, integrada a l’escenografia, està capitanejada per Pablo Salinas.

Notícies relacionades

Kery Sankoh, la Tina Turner catalana que treballava a l’Hospital de Can Ruti

Amb el peu esquerre

Alguns dels membres del cos de ball assumeixen tres personatges principals. «No ha sigut fàcil trobar gent tan capaç», confessa la directora. Excepte Dídac Flores, Miquel Malirach i Queralt Albinyana, no hi ha gaires cares conegudes. L’equip compta amb 16 artistes catalans, 5 d’altres comunitats autònomes diferents i 5 més procedents de l’Argentina, Itàlia i Cuba.

«El tema principal, ‘Fame’, té un aire disco però l’estil que predomina és el pop-rock amb picades d’ullet al gòspel i el rap», destaca la directora, que ha preparat una versió molt més àgil que l’estrenada fa 20 anys. També més breu: dura dues hores i no tindrà entreacte. «Les entrades s’estan venent», diu el productor Enrique Salaberria, productor executiu de l’espectacle amb Jordi Arqué, responsables de la nova etapa del Teatre Apolo on s’estrenarà ‘Fama’. Ja s’han venut 10.000 entrades i la promoció acaba de començar. «Molts venen de Saragossa», explica Salaberria. Barcelona torna a agafar posicions com a capital del musical.