Marina Mascarell llança un cant a la diversitat amb ‘Orthopedica corporatio’

Estar dos mesos assajant i preparant una nova producció a la Sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors és un luxe. Marina Mascarell, premiada coreògrafa hispanoneerlandesa, valora «el regal» que suposa haver pogut treballar per primera vegada en aquestes condicions a prop de la seva família valenciana per crear ‘Orthopedica corporatio’. Aquest dijous s’estrena aquesta curiosa peça interpretada per ballarins de diferents edats, gent d’entre 23 a 55 anys, amb el púbic disposat a quatre bandes. «Buscava l’equilibri entre cossos diferents que representessin aquesta comunitat del futur», explica la coreògrafa, que ha creat obres per a destacades companyies com Nederlands Dans Theater de la Haia, Göteborgs Operans Danskompani, Lió Opera Ballet, Skånes Dansteater de Malmö i Dance Forum Taipei, entre d’altres.

Els intèrprets Alessandro Sabatini, Reiko Ohta, Amancio Gonzalez, Louis Gillard, Eli Cohen i Cree Barnett Williams procedeixen de mons diversos. Tots han transformat els seus cossos amb objectes que els obliguen a moure’s d’una altra manera. «Són coses que s’han trobat a la natura: no els van treure de les escombraries, són objectes abandonats. Hi ha molt plàstic i altres materials inorgànics, però també material orgànic», explica Mascarell. «Amb ells es converteixen gairebé en cíborgs, perquè els materials són com extensions del seu cos. Són éssers d’una altra naturalesa que aprenen dels objectes, crosses que transformen la seva relació entre ells i el seu comportament». També els utilitzen per crear sons que s’integren a la banda sonora. La peça podria ser gairebé la cara oposada de ‘Mongrel’, també vista al Mercat.

Notícies relacionades

La Sureña torna als seus orígens amb una reedició que aposta per nous productes i exalça el concepte 'casual ibèric'

L’advocat de Sixena entra al MNAC per «revisar» les pintures, però se n’anirà sense poder interrogar els tècnics ni accedir a les reserves del museu

‘Orthopedica corporation’ s’inspira en novel·les de ciència-ficció i en conceptes com la hiperempatia, la capacitat extrema de sentir el que experimenten altres. «En ella dibuixo el futur que m’agradaria imaginar: una societat que no separa per gènere, per lloc de procedència, per edat. En definitiva, una comunitat més oberta a les singularitats de cada persona, on s’acceptin millor els límits de cadascú». A diferència d’altres creacions, en aquesta Mascarell ha jugat més amb el bagatge de cada intèrpret.

Al costat d’‘Orthopedica corporatio’, que es podrà veure de dijous a diumenge, Mascarell presentarà el cap de setmana ‘Bird dog’ a la sala Pina Bausch. És un projecte ‘site-specific’ que arribarà filmat en directe des de quatre ciutats diferents –Tòquio, Lisboa, Washington i la Haia–, protagonitzat per quatre ballarins destacats contemporanis –Spencer Dickhaus, Muñeca Botkay, Shamel Pitts i Yasutake Shimaji– que es dediquen a subvertir la interacció amb l’espai públic. «Qüestionen la nostra relació amb l’espai i donen força al sentit del tacte, una cosa oblidada a la ciutat», assenyala Mascarell. Aquesta nova creació és fruit de la pandèmia, dels nous camins que va caldre inventar per mantenir la dansa a la superfície. «La nostra professió s’ha ressentit perquè necessitem compartir les coses i sentir les energies dels altres. Tots ens hem qüestionat cap a on anem, quin espai tenim i com el transformarem. Som una societat en transició».