La Zaranda més combativa torna amb ‘La batalla de los ausentes’

Amb ganes de tornar als orígens després d’haver fet les últimes creacions amb ajuda de molts col·laboradors, el nucli dur de La Zaranda ha cuinat el seu últim treball, ‘La batalla de los ausentes’, un títol poètic per a una obra carregada de crítica que recala a partir d’aquest dimarts i només fins diumenge al Teatre Romea, on han presentat els seus últims muntatges. El tiberi teatral arrenca com una commemoració surrealista on tres quixots de la vida surten de la seva trinxera en defensa de la dignitat humana.

Els actors Enrique Bustos i Gaspar Campuzano i Francisco ‘Paco’ Sánchez han tornat a treballar amb l’autor de la companyia Eusebio Calonge buscant l’essència del seu teatre, d’una manera de fer i de concebre la creació com a compromís, com una batalla amb un mateix, on posen en dubte idees preconcebudes després de més de 40 anys d’experiència als escenaris. «El nostre teatre neix d’un sentiment i no d’un pensament», ha recordat Paco Sánchez, que també porta la direcció. La batalla a què s’enfronten en escena aquesta vegada té molt a veure amb ells. «En aquest treball els absents hi són molt presents, perquè són éssers que són dins de nosaltres i la batalla és amb ells». I afegeix: «Són aquesta gent que ens impulsa a continuar lluitant en un món que sembla que ja no escolta l’esperit, l’art o el teatre».

Rebels amb causa

L’espectacle, estrenat el març passat, torna a estar carregat d’imatges, símbols i paraules pensades per arribar a l’ànima. «Aquest espectacle és obertament més crític que d’altres. És una lluita contra l’oblit perquè al teatre et vas fent i arriba un moment en què t’acomodes o et rebel·les. I nosaltres hem tornat als nostres orígens. Hem passat de la resistència a l’atac».

Notícies relacionades

Jim Jarmusch sedueix amb la seva discreta radiografia de la família

Gary Gautier, el guardià de la Casa Batlló

L’obra és una gran metàfora de l’actualitat en un mercat dominat per plataformes i l’entreteniment. «En un món on ningú s’escolta, ple d’explosions d’insensatesa, hem d’intentar mantenir la torxa de l’esperit humà i fer que el teatre aporti una llum entre la foscor de l’oci, davant la pèrdua de la poètica a l’escenari». Per a Calonge, és clar: «La batalla és que el teatre continuï sent un misteri i una cosa essencial en un món ple de discursos puerils». La seva intenció és reivindicar la funció del teatre. «Hi ha un discurs molt crític, gens complaent ni correcte políticament. L’obra té farsa i comèdia, però sense frivolitat, amb profunditat i intensitat dramàtica». Hi ha una crítica a la falta de risc i d’avantguardes. «No tenim l’afany de dir que tenim la veritat. L’entreteniment pot ser molt sa, però cal buscar que sigui elevat».

I amb aquest objectiu, per continuar batallant i contagiar el seu esperit combatiu a d’altres, la companyia de Jerez de la Frontera, ha obert un nou espai a Madrid que compaginen amb La Nave, del seu Jerez natal. El Atrio és un lloc destinat a donar sortida a companyies joves i nous creadors «perquè gent diferent pugui tenir veu». Vindran altres guerres i volen estar preparats per al combat i preparar altres persones per entaular noves batalles.