Festival de Sant Sebastià: un problema anomenat Johnny Depp

Johnny Depp es va aficionar al cine veient pel·lícules mudes, és un apassionat de la cultura romaní i està encantat de ser al Festival de Sant Sebastià, gràcies. Però el que converteix la seva presència aquí en una cosa rellevant no és això. El noticiable és que ha succeït malgrat tot, que aquest dimecres se li concedirà el Premi Donostia a un actor que ha protagonitzat pel·lícules il·lustres com ‘Ed Wood’ (1994) i ‘Dead Man (1995) i nominat a l’Oscar en tres ocasions però que es troba immers en un procés judicial després de ser acusat de maltractament per part de qui va ser la seva dona, Amber Heard.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

És impossible que els responsables del festival fossin tan ingenus com per no preveure les controvèrsies que la seva la decisió de concedir-li el guardó generaria. El director del festival, José Luis Rebordinos, les va respondre queixant-se d’estar sent objecte d’un «linxament» a les xarxes socials. «Johnny Depp no ha sigut detingut, acusat o condemnat per cap forma d’agressió o violència contra cap dona», va declarar així mateix. I la seva afirmació resulta problemàtica per dos motius. En primer lloc, perquè és inexacta: se’l va acusar i no ha sigut condemnat, però potser ho és l’any que ve quan els tribunals dictin sentència. En segon lloc, perquè el festival s’ha fet seves les batalles per la igualtat de gènere impulsades pel MeToo, i en l’ideari d’aquest moviment està qüestionar l’autoritat d’un poder judicial que, segons la seva opinió, tradicionalment ha protegit els promotors del patriarcat i silenciat les seves víctimes. Segons aquesta lògica, doncs, onejar la bandera del feminisme com el festival fa i alhora apel·lar per a això a les decisions dels jutges és un contrasentit. «Aquest moviment va sorgir amb la millor de les intencions però crec que se n’ha anat de les mans. Ningú està fora de perill. Però si estàs armat amb la veritat, no necessites res més». És tot quant Depp ha dit a Sant Sebastià sobre les acusacions que pesen sobre ell. No s’han permès més preguntes respecte a això.

Al seu dia, Rebordinos també va afirmar que no li correspon a ell «jutjar com [Depp] es comporta en la seva vida privada», i les seves paraules porten a la ment no només un debat vell i probablement irresoluble sobre si és convenient o si més no possible valorar les obres d’art amb independència de la moralitat dels que les creen, sinó també un altre molt més recent centrament en el que avui anomenem la cultura de la cancel·lació. El que no admet discussions és que el premi arriba en un moment equivocat. És molt dubtós que fos necessari donar-li a Depp un guardó com el Donostia a hores d’ara, quan ja ha rebut gairebé totes les recompenses possibles i ha passat a ser més rellevant pels seus problemes personals i legals que per la seva feina, però si Rebordinos i el seu equip senten que és imprescindible reconèixer-lo, ¿per què no esperar a fer-ho el 2022 en espera que el judici es resolgui a favor seu? Si Depp és declarat innocent res del succeït aquest any tindrà conseqüències però, en cas contrari, ¿fins a quin punt quedarà danyada la credibilitat del festival?