’La hija’: un ‘Furtivos’ en l’era mil·lennista

Bona part de les pel·lícules de Manuel Martín Cuenca exploren la creació de monstres amagats al si de la nostra societat. També les relacions humanes construïdes a partir d’una sèrie de tabús que s’intenten ocultar sota la superfície de les aparences i la hipocresia. ¿Fins on estem legitimats a arribar a l’hora d’aconseguir ls nostres desitjos? És una de les moltes preguntes que es plantegen a ‘La hija’, un ‘thriller’ de cocció lenta en què el director d’‘El autor’ demostra el seu domini de la posada en escena i la seva capacitat per crear atmosferes incòmodes en què l’ús de la tensió adquireix una importància fonamental. 

L’educador d’un centre per a menors, el Javier (Javier Gutiérrez), ordeix al costat de la seva dona Adela (Patricia López Arnaiz) un pla: mantenir tancada una de les internes, una adolescent embarassada, la Irene (Irene Virgüez), per quedar-se amb el seu nadó, ja que ells no han pogut ser pares. ¿Fins a quin punt hi tenen dret? ¿I si ella canvia d’idea? 

«A mi m’interessa molt la idea de la maternitat, de la vida, de la reproducció, perquè és un tema essencial i molt contemporani, perquè em fa la sensació que socialment i biològicament estem desafiant la naturalesa jugant a ser Déu», explica Manuel Martín Cuenca a EL PERIÓDICO abans de marxar a Toronto per presentar una pel·lícula que a Sant Sebastià està en Secció Oficial, però fora de concurs. 

El director pensa que la majoria del mal que es genera al món procedeix de gent comuna que se sent legitimada per alguna cosa, per una idea, per un dolor (en aquest cas, l’obsessió per tenir un fill), i llavors comencen a traspassar límits, a cosificar els altres per aconseguir les seves finalitats, com si fos un mer instrument per a això. Això és el que faran el Javier i l’Adela amb la Irene. I, tot i que no es tracti de forma específica, resulta inevitable pensar en els dilemes morals de la maternitat subrogada. 

«Hi ha dues lectures en aquest conflicte. D’una banda, de classe social, ells poden permetre-s’ho, tenen posició i diners. Per una altra, generacional, ells són els adults, els que en saben, els que tenen la raó. El paternalisme és una manera de supremacisme moral molt perillosa», continua el director. 

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

El director tanca els seus personatges enmig d’una naturalesa tan bonica com aspra, a la Sierra de Segura i Cazorla, en un espai pràcticament aïllat en el qual només hi ha una via d’entrada i de sortida. «Per a mi abans que la narració ve l’espai geogràfic i també el temps, com captar les dues coses són fonamentals, abans que l’argument, que em sembla una mica més convencional». 

‘La hija’ és un ‘thriller’ en la millor tradició del cine espanyol en la línia de Miguel Picazo, Manuel Mur Oti o ‘Furtivos’ de José Luis Borau. Una faula, una espècie de conte tenebrós atemporal que, com diu el mateix director, podria haver ocorregut a les cavernes. La podem concebre com un drama pertorbador, com un ‘thriller’ o fins i tot com un ‘western’, també com una ‘survival movie’ en la qual assistim a un camí de creixement al límit, el d’aquesta nena que acaba emergint com una dona capaç de defensar el que és seu.