Agustí Villaronga humanitza Clitemnestra en l’aclamada ‘La casa dels noms’

Clitemnestra, dona d’Agamèmnon que va assassinar el seu marit, ha sigut sempre vista com la malvada de la mitologia grega. Però la revisió de Colm Tóibín a ‘La casa dels noms’ ofereix una altra perspectiva que el cineasta Agustí Villaronga (‘Pa negre’, ‘Incerta glòria’, ‘El mar’) adapta al teatre a ‘Clitemnestra. La casa dels noms’. Aquesta aclamada producció del Teatre Principal de Palma, protagonitzada per Núria Prims, recala a partir d’aquest dimecres i només fins diumenge al Romea. «Aquesta obra no reivindica però sí que humanitza Clitemnestra», explica Prims, a qui el públic coneix principalment per les seves pel·lícules com ‘Incerta glòria’ i les sèries de televisió com ‘Hospital Central’. Feia 25 anys que no pujava a un escenari i fer-ho de la mà de Villaronga ha sigut meravellós, explica Prims.

El director, a qui van detectar un càncer aquest estiu i està en tractament, no va poder ser a la presentació de l’obra a Barcelona. El premiat cineasta ja havia portat abans a escena una altra novel·la de Tóibín, ‘El testamento de María’. Però a diferència d’aquell monòleg interpretat per Blanca Portillo, a ‘Clitemnestra. La casa dels noms’ tota la cosmologia familiar de la protagonista apareix en escena. «És com si Clitemnestra expliqués un conte per a adults. Ella narra la història, la viu i projecta el seu imaginari sense perdre mai el control sobre els personatges que sempre estan en escena», afegeix. «El text, que és preciós, t’ajuda a entendre les motivacions de cada personatge però no pren partit, no jutja».

Notícies relacionades

Un Raphael reconstituït

Rutger Bregman: "Soc el Robin Hood dels talents"

Revisita la sagnant història mitològica segons el punt de vista de Clitemnestra, la dona que va governar a Micenes en absència del rei Agamèmnon, que lluitava en la guerra de Toia. El rei a qui mai va perdonar que sacrifiqués Ifigenia, un dels fills del matrimoni, a qui va assassinar amb ajuda del seu amant Egist. L’obra no altera els fets però ofereix una altra visió sobre les motivacions de Clitemnestra.

«Hi ha intèrprets mallorquins i catalans i cadascú s’expressa en la seva llengua, una cosa molt enriquidora», valora Prims que treballa en escena amb Josuè Guasch, Marc Bonnín, Sara Sánchez, Marina Font, Aitor Gabaldà i Martina Garcia, que interpreten els diferents personatges en una escenografia de Rafel Lladó gens realista formada per matalassos apilats. És una visió molt cinematogràfica, tot i que no s’utilitzi per a res material audiovisual.