El dramaturg Alfonso Sastre mor als 95 anys

L’escriptor, dramaturg i guionista Alfonso Sastre, guardonat amb el Premi Nacional de Teatre, ha mort aquest divendres als 95 anys a Hondarribia, localitat guipuscoana en què residia. Nascut el 20 de febrer de 1926 a Madrid, estava considerat un dels principals exponents de la denominada Generació del 50 i durant la seva llarga trajectòria intel·lectual es va caracteritzar pel seu compromís polític, primer contra la dictadura franquista i després en favor de l’esquerra abertzale.

La seva mort ha sigut difosa a través de les xarxes socials per Abotsanitz, partit extingit de Sortu sorgit el 2014 a Hondarribia, amb què el dramaturg va col·laborar.

Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense, Sastre va tenir el seu primer gran èxit teatral amb ‘Escuadra hacia la muerte’, un drama en dos actes estrenats el 1953 i prohibit a la tercera representació, que va seguir ‘La Mordaza’. Durant el franquisme va ser militant del Partit Comunista; del 1975 al 1977 va estar exiliat a França i a la tornada a Espanya es va establir a la localitat d’Hondarribia, on ha mort. 

Sastre ha sigut un dramaturg clau del segle XX i un escriptor d’amplíssim espectre de gèneres literaris intentant reflectir a les seves obres la complexa realitat del món des que el 1950 va firmar, juntament amb José María de Quinto, el manifest fundacional del teatre d’agitació social.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Després de conèixer-se la seva mort, la Societat General d’Autors (SGAE) ha acomiadat, en un missatge a les xarxes socials, «un revolucionari del teatre» d’«infrangible compromís polític». I ha confirmat que li farà entrega d’una Medalla d’Honor a títol pòstum.

L’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM) l’ha qualificat d’«autor clau» de l’escena teatral de la postguerra, que ha destacat a Twitter que Sastre «va patir la censura franquista i va convertir les seves creacions (i la seva vida) en una reivindicació de la llibertat i el compromís polític».