La música en directe a Espanya retrocedeix a la cua d’Europa per les restriccions

Sanitat ha elevat els aforaments de les lligues de futbol i bàsquet al 60% (estadis, aire lliure) i el 40% (pavellons), llindars que a Catalunya s’han fixat a la baixa en un 40 i un 30%. Així, el Camp Nou pot aplegar a partir d’ara unes 40.000 persones en un partit de futbol, mentre que, si es tracta d’un concert, el límit continua sent de 3.000. Des de l’APM (Associació de Promotors Musicals) adverteixen que «si no hi ha un aclariment respecte a això, estem davant un greuge comparatiu», ja que «si s’obre un estadi al 40%, això hauria de ser vàlid també per a qualsevol concert», indica el seu president, Albert Salmerón, que demana a les institucions una «ràpida correcció».

Un Palau Sant Jordi duplicat

Ara hi ha pocs artistes disponibles que puguin convocar 40.000 persones, però sí molts que podrien beneficiar-se d’un augment de les capacitats: la setmana passada, el colombià Camilo actuava a l’Estadi Olímpic amb les 3.000 entrades esgotades des de feia dies, i des de Live Nation fan notar que, en cas d’equiparar-se l’aforament al del futbol, se’n podria haver venut fàcilment algun miler més. I un recinte cobert com el Palau Sant Jordi (17.000 localitats), al 30%, podria veure gairebé duplicats aquests 3.000 assistents.

A Neo Sala, fundador i director de Doctor Music, l’«indigna» que «la música segueixi discriminada d’aquesta manera sense cap justificació», mentre que Tito Ramoneda (president de The Project), es pregunta «per què en un espai com el Palau Sant Jordi, actualment hiperventilat, no es pot reunir més gent per a un concert i equiparar-nos així a països europeus que estan practicant aforaments al 100%», i es mostra expeditiu en la seva petició a Salut: «Senyors del Procicat, obrin els ulls, que ens estem morint i això ha d’arrencar». Els promotors sospiten que el ‘lobby’ del futbol pesa més que el de la música. «Això va de qui té més poder i no és el mateix que faci fallida el Barça que faci fallida la meva empresa», medita Xavi Manresa, director de Cap-Cap.

Por dels jutges

En el fons de la qüestió hi ha la implantació del certificat Covid, que en altres països està en marxa però que, a Espanya, els tribunals han tombat a Andalusia, Galícia, les Canàries i Cantàbria. A Catalunya és defensat per Salut, que ho va reclamar a Sanitat, segons va informar la setmana passada la secretària Carmen Cabezas, buscant empara en una «estratègia estatal». L’APM diu que manté un diàleg sobre això amb el Govern central, si bé hi veu «certa reticència» per «la por que els jutges el revoquin», assenyala Albert Salmerón, que veu el passaport com a «molt positiu en una fase de transició», no només per fer créixer els aforaments, sinó també per reactivar els concerts a les sales, un sector emfàticament castigat, en què «són molts els promotors de gires petites que estan molt afectats».

Com afegeix Salmerón, hi ha fins i tot països que descarten el certificat i «obren amb normalitat», cas de Dinamarca, on la Covid ja no té la consideració de ‘malaltia socialment crítica’, i on aquest dissabte es van reunir 50.000 persones en un concert del grup postpunk The Minds of 99 al Parken Stadium de Copenhaguen. Neo Sala aposta per aquesta normalitat sense passaport, «atès l’alt índex de vacunació que tenim al nostre país». Dinamarca registra un nivell de vacunació del 74,1%, sis dècimes per sota del d’Espanya (i el seu veí nòrdic Suècia, amb un 59,9%, aixecarà totes les restriccions a final de mes). Al Regne Unit, ja a l’agost es van succeir festivals multitudinaris, com el de Reading-Leeds, tot i observar-se una pujada de la corba de contagis.

Escalfament de les gires

L’agenda de gires internacionals a Europa dona senyals de moviment per primera vegada des del març del 2020, amb casos que criden l’atenció, com el ‘tour’ de tardor d’Elton John. Les dates inicialment previstes per al Palau Sant Jordi (22 i 23 d’octubre, desplaçades a maig del 2023) les ha ocupat Oslo, amb parades dins d’un itinerari per escenaris com l’Accor Arena parisenc i l’O2 londinenc i altres seus al centre i nord del continent.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Davant aquestes comparatives, els promotors demanen poder operar amb aforaments plens aquesta tardor adduint que els nivells de vacunació puguin arribar al 80%. Aixecant més la mirada, entreveuen, o desitgen entreveure, un 2022 a tota màquina. «Les gires de l’any que ve ja estan totes tancades, s’anunciïn o no», explica Xavi Manresa. «Les sales estan totes ocupades, i qui vulgui organitzar ara un ‘tour’ segurament se n’ha d’anar al 2023». Neo Sala apel·la a l’exemple britànic per pensar que «la resta dels països europeus, Espanya inclosa, seguirà el mateix camí i el 2022 tornarem a tenir concerts amb aforaments complets».

A tot això, hi ha consciència que la convivència amb el virus per la qual s’aposta al Regne Unit o a Dinamarca genera objeccions en, almenys, una part de la comunitat científica, pel risc que pot comportar que doni peu a noves variants. L’APM es presenta com a «receptiva a tot el que provingui del món científic», remarca Salmerón, si bé defensa que «hi ha d’haver una certa valentia per trencar aquesta dinàmica i anar a una situació en què puguem tornar a treballar; si no, tenim un problema greu com a societat».