Literatura castellana
Mor el poeta Antonio Martínez Sarrión, un dels ‘Nueve novísimos’
El poeta Antonio Martínez Sarrión (Albacete, 1939), un dels integrants del grup poètic dels novísimos, ha mort aquest dimarts a Madrid per un infart, han informat fonts pròximes a l’escriptor.
‘Nueve novísimos poetas españoles’, antologia editada el 1970 per Josep Maria Castellet, va marcar una nova orientació en la poesia espanyola i una ruptura amb els poetes de la postguerra.
Martínez Sarrión, també assagista i traductor, va participar en la tendència antirealista del grup dels ‘novísimos’ i va assumir aviat referències culturals i mítiques de la literatura, el cine o el jazz, que els seus companys de corrent adoptarien més tard.
El grup reivindicava la llibertat i la inspiració creadora davant el realisme defensat per la generació anterior. A més de Martínez Sarrión, l’antologia inclou Ana María Moix, Manuel Vázquez Montalbán, José María Álvarez, Pere Gimferrer, Félix de Azúa, Vicente Molina Foix, Guillermo Carnero i Leopoldo María Panero.
Abundant producció
La producció de Martínez Sarrión fins el 1980 va quedar recollida a ‘El centro inaccessible’, mentre que posteriorment va publicar obres com a ‘Horizonte desde la nada’ (1983) i ‘De acedía’ (1986), ‘Ejercicio sobre Rilke’ (1988), ‘Antología poética» (1994), ‘Cantil’ (1995), ‘Cordura’ (1999) o ‘Poeta en Diwan’ (2004).
La seva última obra publicada és el poemari ‘Farol de Saturno’ (Tusquets, 2011) i el llibre de diaris ‘Escaramuzas’ (Alfaguara, 2011). Anteriors seleccions dels seus diaris van ser el 1995 ‘Cargar la suerte’ i el 2000, ‘Esquirlas’.
Notícies relacionadesA més, va publicar tres llibres de memòries, ‘Infancia y corrupciones’ (1993), ‘Una juventud’ (1997) i ‘Jazz y días de lluvia’ (2002), tots amb Alfaguara.
Va ser traductor de ‘Les flors del mal’, de Charles Baudelaire, i va traduir també Víctor Hugo, Jean Genet i Arthur Rimbaud.
