CRÍTICA DE LA SETMANA

Crítica d’‘La història d’en Shuggie Bain’: deixarà de ploure

L’esplèndida novel·la de Douglas Stuart, guanyadora del Booker, carrega contra la política social dels 80 a la Gran Bretanya

A1-125012314.jpg

A1-125012314.jpg / EPC_EXTERNAS

2
Es llegeix en minuts
Sergi Sánchez
Sergi Sánchez

Crític literari

Especialista en cinema i literatura

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Costa de creuar el passadís empaperat, amb una densa olor d’humitat, que ens condueix a aquesta esplèndida novel·la. Fa olor d’alcohol i de tristesa, i tot en ella està greixós, tant el carmí com el ‘fish & chips’. És aquest realisme social tan britànic que Irvine Welsh va heretar del nihilisme del ‘punk’ i dels joves irats del teatre d’aigüera (John Osborne, Joe Orton). Són les esquinçadores fotografies de Richard Bilmington –cendrers a vessar, sofàs espellifats, un home esdentegat esgotant una ampolla de whisky barat– que van cristal·litzar en una pel·lícula que podria haver escrit Douglas Stuart, ‘Ray & Liz’. El món que retrata ‘La història d’en Shuggie Bain’ és brut i ombrívol i, no obstant, és una novel·la sobre l’amor, la cura, el sacrifici. Hi ha violacions, incendis, abusos, addiccions i homofòbia, però el més admirable és que el tremendisme dels fets que compta «La història d’en Shuggie Bain» mai resulta grotesc ni efectista.

Darrere d’aquest debut, guardonat amb el premi Booker el 2020, hi ha un relat intensament autobiogràfic, que no només se centra en Shuggie Bain, aquest noi de setze anys que treballa en un supermercat, dorm en un cau i sap que és gai des de la seva infància, sinó també en la seva mare, Agnes, alcohòlica que diu semblar-se a Elizabeth Taylor, casada amb un taxista sòrdid i infidel, amb tres fills que somien marxar per sempre o quedar-se fins quan els ossos aguantin, com si protegissin un fantasma. La novel·la explica com Bain ha arribat a independitzar-se tan jove, i està situada a Glasgow, una dècada abans que ‘Trainspotting’, però Stuart, que s’ha passat deu anys treballant en el text, no admet els sarcasmes ni fatalismes generacionals. La seva prosa sembla interessada únicament a crear una història sòlida per a cada personatge, per molt secundari que sigui, que transcendeixi l’ambient que l’ha vist néixer i que alhora el representi d’una manera singular.

El desballestament de la Thatcher

Notícies relacionades

L’ambient del Glasgow de principis dels vuitanta, quan el thatcherisme desmantellava indústries i mineries deixant els obrers amb el que portaven posat, sense un altre futur més dolç que el de l’heroïna i l’alcohol, s’imposa amb força sobre els personatges, que semblen viure sotmesos a la repicadissa d’una pluja constant que dissimula les seves llàgrimes. En veritat, ningú plora gaire: en la prosa de Stuart sempre brilla una esperança secreta, que és la de la calor de l’amor pal·liatiu d’una relació maternofilial que passa per la dependència mútua, per les reunions d’Alcohòlics Anònims, per les recaigudes, per l’assetjament escolar i per aquesta resistència de soldat ras que torna d’una guerra (quotidiana: la casa, el carrer, l’escola, els bars) disposat a emancipar-se d’una existència tòxica. La novel·la canvia de punt de vista –ara amb en Shaggie, ara amb l’Agnes– amb tanta mestria que sembla narrada en pla/contraplà, però sense que es notin els talls de muntatge. És a dir, l’horror d’aquestes dues vides es confon constantment, potser perquè Stuart vol suggerir que el relat és fruit d’un mateix destí. Per sort, la ficció acaba per trencar aquest determinisme, i troba una sortida. El futur pot ser incert, però ja no plourà.

Historia de Shuggie Bain / La història d’en Shuggie Bain

Autor:  Douglas Stuart

Traducció:  Francisco González López / Núria Busquet

Editorial:  Sexto Piso / 1984

  511 / 516 pàgines 23,90 euros