Perifèrics i consumibles
25 anys de ‘La broma infinita’, de David Foster Wallace
L’escriptor va escriure com va viure: en l’excés
barcelona/6146ab79d2c4f84cbbe681e7bad2cb56.jpg
David Foster Wallace va ser, en alguna etapa de la seva vida, obsessiu-compulsiu (amb l’escriptura, amb les dones, amb la vida, amb la mort), genial (ho va creure de si mateix, algunes vegades), alcohòlic, hiperhidròsic, drogoaddicte a diverses bandes, professor, nòvio, marit, tennista, instructor de tennis, superdotat, ansiós-depressiu, fòbic, possessiu, violent, filòsof, novel·lista, malalt mental, solitari, fumador, competitiu, exagerat, dependent, misogin, guarda nocturn, insegur, popular, religiós, insatisfet, suïcida, corruptor de menors (en estrictes termes legals: va reconèixer haver-se ajagut amb menors), postmodern, metaficcional, autoirònic... i unibus pluram / i pluribus unum.
Va escriure una novel·la obsessivocompulsiva (amb l’escriptura, amb les dones, amb la vida, amb la mort), genial (la va crear des de si mateix, algunes vegades), alcohòlica, hiperhidròsica, drogoaddicta a diverses bandes, professoral, nòvia, dona, tennista, instructora de tennis, superdotada, ansiós-depressiva, fòbica, possessiva, violenta, filòsofa, novel·lista, malalta mental, solitària, fumadora, competitiva, exagerada, dependent, misògina, guarda nocturna, insegura, popular, religiosa, insatisfeta, suïcida, corruptora de menors, postmoderna, metaficcional, autoirònica... i unibus pluram / i pluribus unum.
I llavors el soroll i la fúria, ballar breument la conga en un creuer, parlar de llagostes, entrevistar homes repulsius, viure al caire de l’extinció, conèixer la nena del cabell rar, el destí, el temps, el llenguatge. Tot al caire de l’extinció. La seva escriptura es va fer carn i va habitar entre nosaltres. Va conviure amb allò d’abans, ho va estimar, ho va interioritzar, ho va dinamitar i va armar un xafarranxo entorn del dir i del món. Va viure insatisfet amb la vida i amb si mateix. Va ser infeliç i va provocar infelicitat en molts dels que el van estimar. També en moltes. Es va fer un lloc en la literatura a força de renegar de la literatura. Va escriure com va viure: en l’excés. La seva vida era plena de notes a peu de pàgina que patien una metàstasi de sentit que escapava a tot control. Com ell mateix, pel que sembla. Vint-i-cinc anys després de la publicació de La broma infinita, la nostra vida és una nota al peu que remet a una altra nota al peu i així successivament, una xarxa de xarxes, una plataforma de plataformes de televisió, una ficció de ficcions de la qual no podem apartar la vista, un partit de tennis que no hem après a guanyar. Però estem matriculats a partir del dotze de setembre a l’Enfield Tennis Academy per seguir progressant en l’esport aquest que ens ha tocat jugar, per continuar aprenent a ser incandescents.
Notícies relacionades
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Procés a Tailàndia La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Terratrèmol hores abans de l’inici de la campanya catalana Sánchez anul·la la seva agenda i es planteja renunciar després de la investigació a la seva dona
- BCN expandirà el bus a demanda durant els pròxims tres anys
- A tot Espanya Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR
- Infertilitat Una de cada sis dones té problemes per quedar-se embarassada
- "La teva vida no és la feina; comença quan en surts"
- SALUT L’estrès laboral multiplica per cinc els riscos de tabac i alcohol junts
- Llimona & vinagre Elogi del silenci, la serenitat i la senzillesa
- Newsletter Empatitzar amb Pedro Sánchez