Estrena de cine

Crítica de ‘Chavalas’: autenticitat d’extraradi

  • La debutant Carol Rodríguez Colás dirigeix al seu barri de Cornellà una pel·lícula lluminosa sobre l’amistat i la necessitat de reivindicar les arrels de la perifèria

  • Les filles del barri prenen la paraula

1
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Chavalas

Direcció  Carol Rodríguez Colás

Intèrprets  Vicky Luengo, Carolina Yuste, Elisabet Casanovas, Ángelas Cervantes, Ana Fernández, José Mota, Cristina Plazas, Mario Zorrilla

Any  2021

Estrena  3 de setembre del 2021

★★★  

Renegar dels orígens per tornar a retrobar-s’hi. És una de les idees que estan presents a ‘Chavalas’, l’‘opera prima’ de Carol Rodríguez Colás, que retrata la vida a la ciutat barcelonina de Cornellà des del punt de vista d’una jove amb pretensions artístiques que s’avergonyeix de les seves arrels d’extraradi i es veu forçada a tornar-hi després d’haver patit una clatellada professional perquè no és capaç de trobar l’autenticitat en la seva feina. 

Notícies relacionades

Que difícil que és transmetre això, l’autenticitat, i que bé que ho fa la directora, debutant en una pel·lícula en què es troba present bona part de la seva memòria sentimental. Rodríguez Colás intenta allunyar-se dels clixés que s’han apropiat durant tant temps de la perifèria (delinqüència, drogues) per apostar per una comèdia lluminosa, costumista i molt generacional. És possible que hi prevalguin alguns estereotips, com els que tenen a veure amb les diferències classistes entre la protagonista esnob, la Marta (Vicky Luengo), i les seves amigues de la infància, els comportaments de les quals de vegades resulten massa obvis, tot i que totes aquestes percepcions acaben difuminant-se gràcies a l’excel·lent feina de Carolina Yuste, Elisabet Casanovas i Ángela Cervantes

Potser, el quid de la qüestió està precisament en aquesta recerca de la veritat en què s’endinsen tant el personatge de la Marta com la mateixa directora, Rodríguez Colás. Menys impostura, necessitat de pontificar i d’imposar la mirada autoral per sobre de tot i més frescor, honestedat, pel·lícules petites i sense pretensions que tenen una mica d’ànima.