Joséphine Baker serà enterrada al Panteó de París el 30 de novembre

Les restes de Joséphine Baker (1906-1975), una figura destacada de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i de la lluita antiracista, descansaran al costat de les grans personalitats del país gal al Panteó de París a partir del 30 de novembre. Segons ha informat el Govern d’Emmanuel Macron, s’ha acceptat la proposta que Baker, coneguda com la Venus de Banús, descansi al monument destinat a honrar aquelles persones que van resultar determinants en la història de França.

L’empresària Jennifer Guesdon, impulsora de la iniciativa perquè Baker descansi al Panteó, ha assegurat que després de conèixer la notícia de boca de Macron va sentir «una gran alegria», ja que resultava «obvi» que una persona com Baker havia de rebre aquest honor.

Merci au Président de la République @EmmanuelMacron d avoir dit « oui » et de faire entrer au Panthéon de la Nation les valeurs et les engagements de Josephine Baker pic.twitter.com/6UpRcYqcgO

— Jennifer Guesdon - Plessis (@jenniferguesdon) 22 de agosto de 2021

El Panteó, ubicat al districte V de París, allotja les grans figures de la història francesa des de 1871, tret d’alguns intervals curts. Allà jeuen les restes dels filòsofs Voltaire i Jean-Jacques Rousseau; dels escriptors Victor Hugo, Émile Zola i Alexandre Dumas; dels polítics Jean Jaurès i Pierre Brossolette o de la científica Marie Curie. Ara les restes de Baker també formaran part d’aquest Panteó en el qual ja hi ha enterrats altres membres de la resistència francesa, com Jean Moulin o Geneviève de Gaulle-Anthonioz.

Cantant i espia

Notícies relacionades

Mor Michael Madsen, actor de 'Kill Bill' i 'Reservoir Dogs', als 67 anys

Cancel·lat el concert de Fito Páez que havia d'inaugurar el festival de Cap Roig

El 1906, pocs anys abans que esclatés la Primera Guerra Mundial, Baker (el seu nom real era Freda Josephine McDonald) va néixer a Missouri, als Estats Units. No obstant, amb 19 anys i després d’haver iniciat la seva carrera com a cantant i ballarina a Broadway, se’n va anar a França per iniciar un espectacle. El seu èxit la va catapultar durant la següent dècada cap a una gira per tot Europa i finalment es va acabar assentant a París, on va obtenir la ciutadania francesa.

En aquells anys va esclatar la Segona Guerra Mundial i Baker va passar a formar part de la resistència contra l’Alemanya nazi. A més, va arribar a ser subtinent auxiliar a les Forces Aèries Franceses. Les seves gestes durant la contesa i les seves actuacions davant la tropa li van valer la Medalla de la Resistència i l’Orde Nacional de la Legió d’Honor, la distinció gal·la més important. Al final de la guerra, Baker va tornar als escenaris i durant anys va viatjar entre França, Cuba i els Estats Units, on va adoptar 12 orfes de diversos orígens, per defensar els moviments antiracistes que començaven a prendre força en aquells moments.