Crítica de ‘Pequeños milagros en Peckham Street’: a les portes del Brexit

Immigració. El Londres incert del Brexit de fa dos anys. Pervivència del socialisme pur. Gentrificació. Realisme social. Comèdia negra. Retrat d’una eclèctica comunitat de veïns. Mares solteres. Personatges gairebé documentals atrapats en un relat de ficció. Amb aquests i altres conceptes juga ‘Pequeños milagros en Peckham Street’, una producció búlgara realitzada a quatre mans que potser, per barrejar tants conceptes i situacions, es queda en una zona intermèdia, tan interessant com insatisfactòria.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

El seu personatge principal és una rebel. A la seva manera. Es tracta d’una arquitecta búlgara que vol triomfar en la seva professió i es nega a viure del subsidi britànic a què s’acull la majoria de la comunitat. I això que en la primera seqüència del film podria llançar perfectament la tovallola: l’ascensor és ple d’orina, un tipus impresentable li diu puta i li tira les bosses del menjar, el seu fill ha convertit la cuina de l’apartament en un laboratori experimental amb dues de les seves petites amigues, i el seu germà de passa de tot assegut davant l’ordinador.

La pel·lícula de Vesela Kasakowa i Mina Mileva documenta una ficció. Ho fa amb un to costumista en què prioritza certa distensió abans que el drama esmolat, malgrat les situacions que presenta. Un punt de partida estimable que de vegades s’embolica massa en una troca innecessàriament complexa.