L’angoixa mil·lennista segons Jacques Audiard

Oficialment –o quasi–, Jacques Audiard dirigeix pel·lícules que exploren, entre altres coses, els mecanismes de la masculinitat. També se’l coneix i celebra com un autor de gènere, el cine del qual no transcorre exactament en el món real, sinó en una versió mitificada. I per això la ficció amb què competeix per guanyar la Palma d’Or per segona vegada –la primera la va obtenir amb ‘Dheepan’ (2015), violent ‘thriller’ sobre un immigrant singalès que es pren la justícia per la seva mà– és un inconfusible canvi de registre. ‘Les Olympiades’ és una pel·lícula femenina majoritàriament i feminista en la seva totalitat que acompanya tres personatges ubicats al barri més multicultural de París per contemplar la generació mil·lennista a través de la seva fluïdesa sexual, la seva convivència amb el ‘cyberbulling’ i les ‘apps’ de cites i els seus problemes afectius amb la seva gent gran. I que, en el procés, deixa molt clara una cosa sobre el seu director: quan algú té talent per explicar històries, pot explicar-les de meravella sobre qualsevol cosa.

Notícies relacionades

Ducournau, digna hereva de Cronenberg

Wes Anderson s’acosta al centre de si mateix en ‘La crónica francesa’

A diferència d’Audiard, el novaiorquès Sean Baker repeteix mètode. El seu nou llargmetratge, ‘Red Rocket’ –també presentat avui a concurs a Cannes–, s’assembla en diverses coses a l’immediatament previ, ‘The Florida Project’ (2017): també està rodat amb un estil naturalista, compta amb un repartiment compost majoritàriament per intèrprets no experimentats i funciona com a retrat eloqüent i gens tremendista d’aquesta Amèrica traïda pels polítics que els van prometre la lluna. De fet, el seu personatge principal, un actor porno acabat que torna al poble de Texas on va créixer, no és sinó un transsumpte de Donald Trump: un home que presumeix d’èxits que en realitat no va aconseguir, que enganya els altres gràcies a la seva habilitat per dir-los el que necessiten sentir i amb una façana que amb prou feines aconsegueix amagar la seva naturalesa masclista, violenta i parasitària. El tio és, en resum, un mal bitxo. I mentre el guia pel camí que el conduirà a provar la seva pròpia medicina, Baker –secundat pel formidable treball de l’actor Simon Rex, fins ara conegut únicament gràcies a la saga Scary Movie– torna a qüestionar de forma lleugera però contundent la idea romàntica i fal·laç anomenada el «somni americà».

Aires d’importància

Tant ‘Les Olympiades’ com ‘Red Rocket’ són històries senzilles extremadament ben explicades i, per tant, just el contrari que la tercera candidata a la Palma d’Or presentada avui. ‘The Story of My Wife’ és el nou treball de l’hongaresa Ildikó Enyedi, que va obtenir l’Os d’Or de la Berlinale de forma més que discutible gràcies a ‘En cuerpo y alma’ (2017) –aquest premi potser és l’única explicació de la seva inclusió en la competició– i narra amb exhaustiu detall les puerils angoixes sentimentals d’un capità de barco completament il·lús a fi de recordar-nos la importància de deixar-se portar en la vida, o una cosa semblant. El seu feixuc metratge, la seva solemne ambientació d’època i els seus aires d’importància ens intenten convèncer del contrari, però de cap manera ho aconsegueixen: és una pel·lícula insignificant.