Rimini Protokoll uneix teatre i ciutat al CCCB amb ‘Urban nature’

L’aclamat col·lectiu Rimini Protokoll, interessat en noves formes de comunicació, acaba d’estrenar al CCCB ‘Urban nature’, una ambiciosa producció creada a Barcelona, on s’estarà fins al setembre i que el 2022 viatjarà al Kunsthalle de Mannheim, coproductor del projecte. ‘Urban nature’ introdueix l’espectador en els reptes per a la sostenibilitat de les grans urbs mirant la ciutat amb altres ulls a través d’un periple teatralitzat que parteix de projeccions i gravacions de testimonis reals. Són set barcelonins que de manera anònima han ofert les seves experiències com a base d’aquesta reflexió universal sobre la viabilitat d’un model urbà amenaçat per les desigualtats socials i la gestió de recursos naturals com l’aigua, entre d’altres. ‘Urban nature’ és una gran coreografia en què coexisteixen cossos reals i filmats, el testimoni gravat i el dels qui recorreran aquest espai que ocupa la tercera planta del CCCB. Pel·lícula transitable, teatre expandit o exposició desbordada són els termes escollits pel centre per qualificar aquesta curiosa experiència que val la pena descobrir.

És una exposició per ser viscuda en què l’espectador és alhora un actor, una cosa que es percep de manera especial en l’últim tram del recorregut. Hi ha tant treball de camp previ com hores dedicades a polir els testimonis reals que nodreixen la peça i a afinar tots els plans visuals i sonors del trajecte. El treball dels tres directors teatrals de Rimini Protokoll –Helgard Haug, Stefan Kaegi i Daniel Wetzel– amb l’escenògraf Dominic Huber. L’escenografia, les projeccions i l’ambientació sonora permeten viure altres realitats d’una manera diferent, intentant ficar-se dins de la pell de diferents éssers en la tercera aposta de Rimini Protokoll centrada en les grans ciutats després d’‘Utópolis’ i ‘100% city’.

Vides creuades

A ‘Urban nature’ l’espectador no se sentirà exactament en una exposició sinó més aviat part d’una pel·lícula o d’un set de teatre expandit pel que circula connectant amb aquest magma d’ànimes que conviuen en una gran urbs. I penetra en mons diferents a través de testimonis reals, encara que alguns siguin d’allò més increïbles. Els set protagonistes escollits representen sistemes econòmics molt diferents: una sensesostre, una consultora d’inversions, una nena del Raval que parla de les seves pors i de com imagina la ciutat del futur. De la importància de compartir que propugna un historiador ambiental i econòmic es passa a la visió capitalista d’un emprenedor en noves tecnologies que confia en el ‘big data’ i a la desarmant realitat d’un funcionari de presons que observa com les empreses s’enriqueixen amb la feina dels presos a càrrec de l’Estat. O la visió de la vida d’una mare separada que decideix deixar la publicitat per dedicar-se a cultivar marihuana com a fórmula per poder compaginar la criança del seu fill i la feina.

El públic, en grups d’entre 2 i 11 persones, fa un recorregut que li permet veure la ciutat amb altres ulls recorrent una planta del CCCB ambientada i sonoritzada a partir de diferents sets, no sempre amb parets que separin els uns dels altres, cosa que permet una reverberació de sons i idees que afegeix una altra capa a la reflexió plantejada. El viatge comença en una plaça, et porta a un modern bar de disseny o a un alberg per a qui no té casa.

Tauleta guia

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

La participació del públic és important a l’obra, primer perquè en cada grup algú ha de portar una tauleta i seguir unes indicacions perquè tot flueixi. I, segon, perquè les reaccions dels espectadors també donen una idea clara de les moltes mentalitats i comunitats que conviuen en una gran ciutat on, com al CCCB, tot està connectat. Una de les gràcies de l’exposició és la possibilitat de jugar-hi un rol actiu portant una tauleta que activa una sèrie de situacions. «És com si operés amb una càmera, tot i que en realitat no grava», diu Daniel Wetzel. «Qui la porta ha de seguir unes imatges i instruccions. Et pots sentir més com un astronauta perquè tot i que veus l’exposició ets més en una bombolla i sents més pressió. El bo és tornar per veure l’exposició des d’un altre angle».

El projecte es va posar en marxa molt abans del confinament. Rimini Protokoll van ser gairebé els primers que Cesc Casadesús va trucar quan va ser nomenat director del Grec el 2016. Aquest projecte híbrid ha suposat «un repte per a tots els departaments de la casa», ha dit Jordi Costa, cap del departament d’exposicions del CCCB. ‘Urban nature’ té un dispositiu tecnològic molt complex però en el fons és un joc que posa en evidència el valor i el poder del teatre i de la representació». Un joc en què una nena pot convertir-se en cap de les finances o un banquer convertir-se en un desclassat. «No teníem uns perfils definits. Vam començar amb un full en blanc i en funció de la gent que hi va voler participar, de les seves històries i de la seva disponibilitat, vam anar escollint», afirma Helga Haug. Van fer unes 25 entrevistes, moltes via Zoom a causa de la pandèmia, una altra dificultat afegida en la preparació del projecte.