Crítica de teatre
’Filomena Marturano’, delikatessen a la Biblioteca
Oriol Broggi munta una esplèndida versió de la famosa comèdia d’Eduardo de Filippo amb Clara Segura i Enrico Iannello firmant una superba actuació
Teatro ’Filumena Marturano’, con Clara Segura y Enrico Laniello Foto Silvia Poch
Oriol Broggi, una comèdia famosa d’Eduardo de Filippo i una Biblioteca de Catalunya amb aroma napolitana. ¿Què podia fallar? Poc o res. ‘Filomena Marturano’, diguem-ho aviat, ha conquerit la nau gòtica en un esplèndid muntatge del director de La Perla 29. La història que va escriure en un sospir, segons ell mateix va explicar, el dramaturg napolità el 1946 va agafar enorme vol quan Vittorio de Sica la va portar al cine el 1964, sota el títol de ‘Matrimoni a la italiana’ amb Sophia Loren i Marcello Mastroianni. Quina parella. Com la que formen a la peça de Broggi dos titans: Clara Segura i Enrico Iannello.
De Segura no hi havia dubte sobre el seu carisma i força per ser una enorme Filomena Marturano. Ningú com ella per exercir de prototip ‘nostrat’ de dona italiana. De Iannello, que viu entre Catalunya i Itàlia, n’hi ha prou de dir que és integrant del Teatri Uniti de Nàpols. Dona una lliçó en el rol masculí d’una peça que, amb tota seguretat, va aprendre de memòria en els seus dies d’escolar. Sempre mesurat, mai sobreactuat, amb hilarant gestualitat quan toca, Iannello sedueix com un exponent de l’acreditat Teatri Uniti, que té en el gran Toni Servillo el seu director artístic.
Trampa al llit de mort
La història de Filomena Marturano, una dona que es regira contra el seu destí, és d’aquelles que donen enorme joc teatral. Després de 25 anys de viure mantinguda per l’acabalat i fanfarró Domenico Soriano, la protagonista decideix fingir una greu malaltia que la porta al llit de mort. Ell, que té una jove amant (i infermera de la seva dona) a casa, accepta contraure matrimoni. La trampa de la falsa moribunda funciona i l’embolic brolla quan Filomena s’aixeca i deixa completament despullat Domenico en els seus propòsits. Els secrets, embolics, petites misèries i vileses humanes en mans d’un autor com De Filippo són sempre una festa teatral.
Notícies relacionadesBroggi, italianòfil irredempt, ha trobat a més en el dramaturg napolità un filó per desplegar el seu estil de dirigir, tan arrelat a la nau gòtica. Aquesta vegada no hi ha sorra, i sí un terra hidràulic propi de l’Eixample, però volem a Nàpols en un ampli espai escènic. De Filippo fa comèdia, i tant pel que riem, però també ens condueix a través dels drames de la vida.
La primera escena és de tal calibre, amb el pols a boca de canó entre la parella protagonista, que sembla impossible que a partir d’allà es mantingui un to tan elevat. Però així succeeix amb altres moments de barret com aquell en el qual Domí intenta saber si un dels tres fills de Filomé és seu. A la precisa direcció de Broggi, que arriba a recrear-se dilatant el tancament, li funciona també el recurs del plurilingüisme (català, castellà, italià i napolità es barregen a la peça). Al marge de Segura i Iannello, la resta d’intèrprets actua a gran nivell, amb dos veterans com Marissa Josa i Xavier Ruano que triomfen. I és que res podia fallar en aquesta ‘Filomena Marturano’.
- Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell
- Amb un rebut anual de 17,5 euros de mitjana Unes 240.000 llars de l’àrea de Barcelona començaran a pagar el Tribut Metropolità el 2026
- Agressió sexual Una dona denuncia que l’home que li llogava una habitació a Manresa la violava
- Notícies falses a internet Brigitte Macron porta a judici 10 persones per haver difós que és home
- Demografia Barcelona és la capital espanyola amb més proporció de població estrangera i on més creix
- Quant cobra un autònom de baixa? Aquestes són les xifres del 2025
- Salut El cardiòleg Aurelio Rojas aclareix si és millor menjar abans o després d’entrenar
- Agressió sexual Una dona denuncia que l’home que li llogava una habitació a Manresa la violava
- Intel·ligència artificial Una recerca d'UManresa sobre ètica demostra que la intel·ligència artificial cau en les mateixes contradiccions que les persones
- Educació a Catalunya Els rostres de l’abandonament escolar: «Acabes renunciant per no endeutar els teus pares o per no saber on acudir»
