La cantant francesa Françoise Hardy, afligida d’un càncer terminal, reclama l’eutanàsia

La cantant francesa Françoise Hardy, de 77 anys i que s’havia retirat dels escenaris fa uns anys per un tumor, ha demanat ara que se l’ajudi a morir. La també model i actriu, famosa als anys 60, ha revelat que el final dels seus dies pot ser molt a prop en una entrevista concedida a la revista francesa ‘Femme Actualle’, en què parla de com de dura està sent aquesta etapa del càncer de faringe terminal que pateix.

La mítica cantant francesa ha remarcat que els tractaments de radioteràpia i immunològics a què s’ha sotmès han tingut efectes secundaris «de malson» i que «em van podrir la vida durant dos anys i em van debilitar cada vegada més per l’absència de saliva, la falta d’irrigació de tota la zona otorrinolaringològica, sequedat general i hemorràgies nasals, i altres problemes associats. També s’ha produït una disfunció tiroide. Quant al timpà i les secrecions de l’otitis serosa, m’he quedat sorda», explica amb gran cruesa al magazín setmanal.

Sofriment «terrible»

Els dolors són immensos i amb prou feines pot empassar. «El meu sofriment físic ja ha sigut tan terrible que tinc por que la mort m’obligui a passar per un sofriment físic encara més gran». La morfina ja no calma els dolors, explica. «Sento que la mort és a prop. Sé que la mort és només la del cos que a l’entregar l’ànima l’allibera, cosa que li permet tornar a la dimensió misteriosa d’on va venir, enriquida amb tot el que li haurà ensenyat la seva última encarnació», diu la cantant.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

És per això que l’artista demana la legalització de l’eutanàsia a França, conscient que, a causa de la seva notorietat, cap metge voldrà arriscar-se a realitzar una pràctica il·legal amb algú famós. «No ho demano perquè els metges accedeixin a cada demanda que es produeixi, sinó per escurçar el sofriment innecessari d’una malaltia incurable des del moment en què es torna insuportable».

La intèrpret del famós single de ‘Tous les garçons et les filles’ (1962) explica a la mateixa entrevista que ella així ho va fer per la seva mare, que tenia una malaltia degenerativa, i a qui va ajudar que practiquessin l’eutanàsia.