Crítica de cine ‘Gunda’: l’heroica vida del bestiar

GUNDA

Quan el cine contempla la resta d’espècies del regne animal, sempre ho fa filtrant-les a través de l’experiència i la percepció humanes i suposant-los trets i sentiments com els nostres; no deixa que aquestes criatures simplement existeixin, alienes a la intervenció de l’home. I aquest només és un dels molts motius pels quals el nou documental del rus Viktor Kossakovski és una pel·lícula única.

Notícies relacionades

‘L’estrany’ de Camus segons Ozon

El Molino ha d’afrontar obres per deficiències acústiques

‘Gunda’ s’acosta als seus personatges –una truja anomenada Gunda i les seves cries, una bandada de pollastres i diverses vaques– sense recórrer a narracions o bustos parlants, situant-se a l’altura del seu punt de vista, no del nostre, i deixant que els detalls de la seva existència parlin per si sols i, en el procés, mentre ens recorda que aquests animals de granja tenen vides i personalitats pròpies, resulta increïblement commovedora.

La pel·lícula, és cert, no ignora el paper que l’ésser humà exerceix en el destí de Gunda i companyia i, per això, tot i que no polemitza ni dona lliçons, potser atrau alguns dels seus espectadors cap al veganisme. Però el que proposa no és només una crida d’atenció, és molt més: una poètica reivindicació de totes les formes de vida i una reconsideració de la nostra actitud davant el món natural. ‘Gunda’ ens desperta l’empatia cap als seus protagonistes no perquè demostri que són com nosaltres, sinó per la seva sensibilitat a l’hora de deixar clar que nosaltres som com ells.