Antonio J. Morales, el descobridor de tombes d’alt ‘standing’ a la Tebes de Mentuhotep II

Abans de tornar al país del Nil, aquest professor d’Egiptologia de la Universitat d’Alcalá de Henares recala a Barcelona, convidat pel Museu Egipci, per fer una conferència a la facultat de Geografia i Història de la UB sobre el projecte que dirigeix a les necròpolis de Deir el-Bahari i Asasif. «Aquestes tombes ens permeten entendre què va passar en aquella època, un període de grans canvis en un país que venia de segle i mig de fragmentació social i política, sense grans líders i dividit en lluites regionals pel poder. Fins que va regnar Mentuhotep II, que va reunificar un territori empobrit, va inspirar les arts, l’economia i la política», explica aquest investigador que, confessa, vol dedicar la resta de la seva vida a descobrir aquella Tebes del Regne Mitjà, anterior als futurs i més famosos faraons com la reina Hatshepsut, Akhenaton, Tutankamon o Ramsés II, els monuments del qual, sovint, han deixat els de l’època clàssica tebana sepultats en estrats més profunds.

I en això aprofundeix el projecte, que també estudiarà la geografia i topologia originària de l’antiga província, que apunta que «pot ser que fos una illa enmig del Nil, com Elefantina». 

«Es necessiten entre 12 i 15 anys per excavar bé una tomba com ho fem avui dia, estudiant tots els materials, no és com quan Herbert Winlock ho va fer en aquesta mateixa zona per al Metropolitan de Nova York [entre el 1921 i el 1922] i va tardar un mes amb cada sepultura perquè llavors només buscaven peces per a museus», lamenta Morales, que avui compta amb 100 obrers egipcis treballant a la missió. 

El seu projecte ha trobat aquests anys diferències entre les tombes de Deir el-Bahari, on no desentonaria el cartell d’alt ‘standing’, situades a la zona més alta i pròxima al monument i a la tomba de Mentuhotep II, «on hi ha els seus càrrecs més importants i els grans visirs», i les d’Asasif, «a la zona baixa, amb materials de pitjor qualitat, on són enterrats senyors de la cort, però amb títols menors, com supervisors de palau o majordoms». 

Però fossin «intel·lectuals, polítics, arquitectes, economistes... tots els allà enterrats volien demostrar que havien sigut grans homes que podien aixecar un gran país i servien un gran monarca. Per això aquestes tombes, amb una part pública amb grans patis a l’aire lliure, on es feien rituals i festivals als familiars que visitaven el difunt, amb entrades monumentals i, com en el cas de l’administrador Henenu, amb escales de benvinguda de 30 metres d’ample, que devien donar un aspecte majestuós –apunta l’egiptòleg–. Després hi havia els pous secrets construïts sota el terra, que quedaven segellats el dia del funeral». 

El visir i el seu material d’embalsamament

Entre els inquilins de les tombes explorades fins ara hi ha l’arquer Neferhotep, el supervisor del segell Harhotep, el visir Dagi o el director de presons Djari, un càrrec que Mentuhotep II necessitava especialment per «empresonar membres de faccions polítiques rebels que eren considerats enemics del país i de la civilització egípcia». 

Un altre visir, Ipi, ha donat moltes alegries. «Era com un ministre d’Hisenda, el tresorer reial. La seva tomba va ser reutilitzada, ja que a la cambra del sarcòfag, que té un policromat preciós, hi hem trobat restes de dos cossos de l’època ptolemaica». Però el més sorprenent va ser descobrir «un dipòsit de momificació segellat amb 56 gerres molts grans amb tots els materials d’embalsamament: teles, centenars de metres de benes, algunes petites per als dits de peus i mans, bosses de natró per dessecar el cos abans de momificar-lo, instruments dels sacerdots i fins i tot el sudari del visir, que encara conserva les empremtes del cos com si fos la Sant Sudari», enumera Morales, que es pregunta per què als anys 20 Winlock no el va excavar.  

El cor oblidat

La descoberta «és estranya, perquè el decòrum egipci els feia considerar els materials de la momificació com impurs, i per això no els deixaven mai a la part privada de la tomba, on només hi havia d’haver l’aixovar, el difunt i els vasos canops amb les seves entranyes». 

Notícies relacionades

Al rescat de les antecessores de Nefertiti i Cleòpatra

Egiptomania a Barcelona, de la fascinació al kitsch

I en aquest dipòsit segellat, una troballa inesperada: «El cor momificat del visir fora del cos. Sempre es deixava dins perquè pensaven que en aquest òrgan residia la memòria, la ment i els pensaments. En canvi, es desfeien del cervell, perquè no el consideraven important. Els embalsamadors van anar amb compte fins i tot d’embenar l’aorta d’aquest cor perquè no entrés res a l’òrgan, però semblava una bossa de natró i potser es van confondre i en una distracció el van deixar fora». 

Ara, part dels esforços es dirigiran a identificar l’ocupant de la tomba E1. «La porta d’entrada va ser oberta en l’antiguitat però el passadís d’accés a la cambra segellada el dia del funeral està cobert de runa fins al sostre i podria haver-se mantingut intacta els últims tres segles». Pot contenir, augura, taüts, papirs i inscripcions que donin noves pistes d’aquella poc coneguda Tebes.