Blas Cantó: «Som molt durs amb nosaltres mateixos, com a país»

¿Com està vivint estar tant temps confinat al seu hotel?

Estic tranquil. És una cosa que abans em preocupava, quan em deien que Eurovisió es vivia d’una manera molt intensa, que la gent socialitzava molt i que hi havia moltes festes. Jo soc algú contrari a això: quan canto sempre estic tancat o escalfant la meva veu; molt concentrat en el que he de fer. Amb això, aquesta feina se m’hauria fet molt difícil, per la meva manera de ser. Però d’altra banda també ho enyoro perquè crec que estic perdent l’oportunitat de conèixer molts companys que no estan a prop meu. Estic al mateix hotel de Barbara Pravi (França), Gjon’s Tears (Suïssa) i James Newman (Regne Unit). I a ells sí que els veig als dinars, als esmorzars; toquem el piano i mantenim la distància, però som una bombolla.

¿Assaja a l’hotel?

Sí, escalfem la veu cada dia. Fem els nostres exercicis, cantem la cançó sense lletra; és molt curiós perquè ho fem amb les vocals només: oauay, ueo... És molt divertit. Són mètodes d’escalfament d’Irene Alman, que està al cor.

¿Ha aconseguit distanciar-se de la història personal que explica a la seva cançó, perquè no li jugui una mala passada en el directe?

Sí. Cantar-la és emocionant, però continc aquesta emoció. Realment aquesta és una cançó molt personal i per mi és difícil estar en aquest escenari. Si hagués de pensar en aquest últim que he viscut, probablement no podria cantar-la.

¿A un sol dia de la final, queda alguna cosa per polir?

Per mi sempre queda alguna cosa sense acabar; si una obra no s’abandona, mai s’acaba; jo podria estar fent canvis tota la vida. De fet, ja hem tret la versió acústica en anglès, juntament amb James Newman; la versió d’Eurovisió, la que sortirà a l’àlbum i podria estar canviant coses eternament. Per això crec que és moment de fer un pas endavant i dir que fins a aquí ja està bé i que m’emociona. 

Els ‘haters’ han criticat la seva posada en escena, que veurem demà

Crec que hem de relaxar-nos i disfrutar més. Som molt durs amb nosaltres mateixos, com a país. I no només parlant d’Eurovisió. Crec que hem d’apreciar més el que tenim, perquè no sabem ni tan sols si ho tindrem sempre. 

¿L’afecten aquestes crítiques?

No. Quan fem canvis mínims, hi ha gent que veu un gran canvi, ¡però potser n’hem fet molt pocs! En les coses petites hi ha els grans canvis.

¿Qui és el seu favorit de cara a demà?

Els meus 12 punts són per a la francesa Barbara Pravi des del primer dia. Crec que és molt emocionant el que fa i soc un gran fan de la música francòfona.

Notícies relacionades

La televisió noruega demana disculpes a Blas Cantó per burlar-se de la seva cançó: «Van ser insensibles»

L’alegria de viure d’Eurovisió desafia la Covid a Rotterdam

¿Què faré el dia després que acabi tot això?

Dormir; estar amb els meus gossos a casa. Netejar-la, ordenar-la i estar tranquil uns dies. Crec que és necessari, per salut mental, estar amb la teva família i sense fer res. Vull estar amb els meus gossos, Leo i Tirma, que per cert surten al vídeo que dona pas a la meva actuació; ¡estan preciosos! Els trobo molt a faltar. També surt la meva àvia i s’explica una mica la història de la cançó.