Crítica de ‘Yalda, la noche del perdón’: un plató de televisió com a tall judicial

El circ mediàtic al nostre país pot arribar a cotes vergonyoses, però el que veiem a ‘Yalda, la noche del perdón’ entra en una altra dimensió encara més difícil de digerir. Imaginin un ‘reality show’ en el qual es decideix la vida o la mort d’una persona, un espectacle de televisió al voltant del perdó o l’aplicació de la llei de Talió, de l’ull per ull, a un condemnat. Pel que sembla, això passa a l’Iran, o almenys passava fins que el director Massoud Bakhshi (que ja va ser vetat per la seva opera prima, ‘A respectable family’) va estrenar aquesta pel·lícula en la qual es posa de manifest les misèries del sistema del seu país a través de la sàtira revulsiva i incòmoda.

Notícies relacionades

Torna el Festival Embotona't: música, teatre i més en un esdeveniment per a tothom

L’Acadèmia del Cine crea una unitat per a víctimes d’abusos

Així, un plató de televisió, adornat amb els colors de la nit de Yalda (una celebració islàmica que marca l’inici de l’hivern), es convertirà en una cort processal on l’audiència formarà part del jurat condemnatori. Bakhshi, a més de jugar amb el llenguatge d’aquesta mena de programes en què l’important és esprémer les misèries dels convidats i jugar amb la frivolitat i el sensacionalisme, aposta per una posada en escena opressiva que poc a poc anirà generant tensió i ansietat atmosfèrica, tant davant com darrere de les càmeres.

’Yalda, la noche del perdón’ utilitza un mecanisme narratiu àgil i fresc (als antípodes de la imatge que es pugui tenir del cine iranià), introdueix poderoses reflexions entorn de l’orgull i les diferències de classe i sobre la indefensió de la dona en una societat patriarcal repressiva en la qual el concepte d’innocència resulta trivial. Per això és una pel·lícula que es veu amb impotència i perplexitat.