El Museu Thyssen celebra el centenari del naixement del baró col·leccionista

Es compleixen cent anys del naixement de Hans Heinrich ‘Heini’ Thyssen-Bornemisza (Scheveningen, 13 d’abril de 1921- Sant Feliu de Guíxols, 26 d’abril del 2002) i amb motiu d’aquest aniversari, el museu de Madrid que porta el seu nom des del 2012 celebra amb magnificència, tot i que sigui en temps de pandèmia, la figura d’un home que va consagrar part de la seva vida a l’adquisició i conservació de més de 1.500 obres d’art, moltes de les quals han acabat convertint-se en patrimoni d’Espanya.

El millor homenatge que se li podria fer al baró és intentar reunir les diferents parts d’una col·lecció que, amb el pas del temps i després de la seva mort, s’ha anat fracturant per motius d’herència. Per això, Guillermo Solana, director artístic de la pinacoteca, assegura que una de les obsessions de la institució sempre ha sigut unificar aquest llegat perquè, tot i que sigui en moments puntuals com l’actual, pugui conviure en un mateix espai malgrat les desavinences familiars. «Aquest és l’afany del nostre museu, que es produeixi un retrobament per tenir una perspectiva més global i integrada de la col·lecció».

La seva primera prova de foc va ser l’exposició ‘Expressionisme alemany’, que acaba de clausurar-se i en la qual es van reunir obres tant de la seva viuda Carmen Cervera com d’alguns dels fills del baró, entre els quals Francesca Thyssen, al capdavant de la Fundació Thyssen Bornemisza Art Contemporany (TBA21).

Nous punts de vista

Per Solana, en aquests temps de pandèmia i crisi econòmica resulta clau jugar amb la col·lecció pròpia i capgirar-la, redescobrir-la a través d’altres punts de vista. Aquesta seria la nova orientació que manegen la major part de les institucions museístiques per a la seva subsistència.

Les celebracions de l’Any Heini s’aniran ampliant al llarg dels pròxims mesos. En aquests moments s’acaba d’inaugurar ‘Els tresors de la col·lecció Thyssen-Bornemisza’, que s’integrarà a les sales de la col·lecció permanent. Es tracta de vint obres cedides majoritàriament per Francesca Thyssen per a la commemoració del centenari del naixement del seu progenitor, entre les quals destaquen les peces d’orfebreria, dues escultures del renaixement italià i alemany i tres talles en cristall de roca del barroc.

Un altre dels homenatges, ja que era un dels quadros favorits d’Heini, serà l’exposició del ‘Jove cavaller en un paisatge’ de Vittore Carpaccio, després que s’hagi pogut assistir al seu procés de restauració en directe.

Art americà

A partir del 26 d’octubre tornaran a Madrid les obres de les escoles italiana i alemanya que va dipositar el baró al Monestir de Pedralbes el 1993 i que van ser traslladades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el 2004, on s’exposen en l’actualitat. En total, dotze pintures de Taddeo Gaddi, Fra Angelico, Giambattista Piazzetta i Giacomo Ceruti.

Tot i que el plat fort arribarà el 13 de desembre per tancar els actes amb ‘Art americà a la col·lecció Thyssen’, que constarà de 170 obres en un muntatge especial. «Va ser una de les seves grans passions i inclou totes les èpoques fins a arribar a l’explosió pop, mostrant un especial interès per la pintura de paisatge del segle XIX», explica Solana.

L’accés a la col·lecció permanent és gratuït fins diumenge, tot i que la reserva d’entrades fa temps que es va esgotar. També s’han organitzat una sèrie de concerts en col·laboració amb l’Escola Superior de Música Reina Sofia, el Centre Superior i Fundació Katarina Gurska.

Esperant el ‘Mata Mua’

De moment els assistents al museu no podran contemplar el ‘Mata Mua’ de Gauguin. L’acord al qual van arribar el març passat el Govern i la baronessa Thyssen pel lloguer de la seva col·lecció, formada per 426 obres, per valor de 6,5 milions d’euros a l’any, encara no s’ha concretat i es troba en aquests moments en estat de pròrroga fins al maig. Aquest pas seria decisiu perquè es fusionés el patrimoni de Cervera amb el del seu marit i es reorganitzés una monumental col·lecció conjunta. Solana pensa que l’edat d’or dels museus s’ha acabat i cal adaptar-se als nous temps. «Els hàbits culturals han canviat, i no només a causa de pandèmia. Les exposicions d’art ja no són una prioritat com ho van ser als anys 2000 i el 2010, per això és necessari obrir noves finestres a la tecnologia, als recursos interactius per aprofundir i crear una veritable comunitat». El que sí que han certificat durant la pandèmia és que cal tornar a connectar amb el públic espanyol, ja que gràcies a ell el museu ha continuat respirant.

 

 

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre