La Sala Beckett carrega contra les estructures de poder que permeten els abusos sexuals

El patriarcat i les estructures de poder que permeten abusos i violències sexuals seran revisats a la Beckett a través de #jotambé, un cicle d’espectacles, lectures dramatitzades i activitats com el micròfon obert, conferències i debats que se celebrarà de 7 d’abril al 18 de juny. L’estrena aquesta setmana de ‘Sandra’, una nova obra de la polifacètica actriu Daniela Feixas, ha obert boca. Després arribaran ‘Sota la neu’, d’Anna Llopart, i ‘Amazones’, segona creació de l’Agrupación Señor Serrano per a nens de 6 a 11 anys. Els pares no estan permesos a la sala ja que l’obra interpel·la els nois barrejant mitologia i actualitat. «Si hi ha els adults, la seva resposta no és igual», remarquen els Serrano, que utilitzen ninots de Lego, maquetes i imatges de tota mena com van fer a ‘Prometeu’. A més, tractant-se d’un muntatge que qüestiona les formes de poder, doncs tampoc ajuda que els progenitors siguin a la sala amb els seus fills.

‘El que no és diu’, de Marilia Samper i ‘Una niña es una cosa a medio formar’, d’Eimear McBride arribaran a partir del maig. Aquest cicle s’estava gestant des de fa un any, molt abans que esclatés la polèmica a l’Institut del Teatre. «Ho hem organitzat perquè rebem moltes obres parlant del mateix tema. Hi ha una necessitat de parlar-ne», explica Toni Casares, director de la Sala Beckett. El 2018, quan van presentar el cicle ‘La revolució dels gèneres’, ja va intuir que seria necessari «aprofundir en la violència latent que hi ha a la societat i que està relacionada amb el poder patriarcal». La majoria de peces són d’autoria femenina.

Estereotips i ficció

‘Sandra’, una història amb forma de ‘thriller’ protagonitzada per Elena Tarrats i Josep Julien, parteix de la trobada d’una adolescent amb un escriptor. Ella està fugint d’alguna cosa i li demana ajuda per una nit. «Són molts els estereotips d’aquest tipus de relació», admet Feixas, actriu que va rebre el premi SGAE de teatre Jardiel Poncela per aquest text que també dirigeix. El va escriure com a resposta a la repugnància que li provocava «tota aquesta violència gratuïta contra les dones en sèries i pel·lícules», recorda. «Tenir una filla preadolescent va despertar una sensibilitat diferent i em va fer preguntar-me: ¿No perpetuem certs rols i estructures de poder mitjançant la ficció?». El tema del consentiment també s’aborda. El considera necessari: «Pertanyo a una generació en què aquesta línia és difusa, no se’ns va ensenyar gaire».

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Sandra, la noia protagonista de la seva obra, s’inspira en una adolescent que va conèixer. «A la majoria dels menors no se’ls creu quan denuncien abusos. Almenys el teatre els donarà una hora per ser escoltats», sentencia l’autora, que ha volgut fer un homenatge a aquesta noia determinada. «No hi vaig poder parlar gaire però em va transmetre molta tristesa i patiment. Mai es va poder defensar. Va per ella», assenyala l’autora, que va abordar el delicat tema dels abusos infantils a ‘Serà el nostre secret’.

Anna Llopart reinterpreta ‘La reina de les neus’, de Hans Christian Andersen, a ‘Sota la neu’. És com un conte màgic per a adults, explica. «Créixer significa qüestionar la infància, una època en què les coses són inqüestionables. L’obra parla d’això i de la importància de no perdre la connexió amb la nena que vam ser». A l’obra una dona que viu bolcada en la seva feina es veu obligada a fer un viatge a la seva infància per poder seguir endavant. «L’obra barreja realitat i ficció. Juga amb els records. No sempre recordem les coses com van ser», assenyala Llopart. Paula Malia interpreta l’Alícia, la protagonista d’aquest conte modern a qui diferents personatges, encarnats per Laura Conejero i Àlex Casanovas, ajudaran en la seva recerca personal. «Tots li donaran pistes per revisar coses i canviar la seva percepció del món que l’envolta», explica Malia. «És una obra molt màgica que parla de la fragilitat de la infància i de la naturalitat amb què assumim la violència i els rols de poder i debilitat, una estructura en què està implicada tota la societat», afegeix.