HOTEL CADOGÁN
La «inevitable» i talentosa Doña Emilia
Pardo Bazán va dinamitar els cànons de l’època abordant el cos i el desig sexual femení en ‘Insolació’
En vigílies del centenari de Pardo Bazán, Reino de Cordelia i Alianza reediten ‘Insolación’ en dos bonics volums il·lustrats
Deu ser perquè la primavera ha irromput sense avisar, però el cas és que ahir a la nit es va armar un sarau quan un veí ’cockney’ se’ns va colar a l’hotel, per la porta del darrere, arrossegant un piano mecànic. Li va donar a la maneta i es va enfilar escales amunt amb un pasdoble pesat, una invitació irresistible al ball, criats amb senyores, la planxadora amb l’hoste de la 118, enllaçats i elèctrics tots, com si ens haguessin injectat l’AstraZeneca i la Sputnik juntes. L’aire del vestíbul feia una olor tan vívida de revetlla antiga, de rosquilles i de clavell que vam recordar Emilia Pardo Bazán (1851-1921) i vam brindar no només per ella i el centenari de la seva mort, que es compleix el 12 de maig –aquí, al Cadogan, som de celebrar-ho tot–, sinó també per la seva novel·la ‘Insolación’, de la qual han aparegut dues reedicions precioses, totes dues il·lustrades: la de Reino de Cordelia (amb dibuixos de Javier de Juan) i la d’Alianza (a càrrec d’Irlanda Tambascio).
¡Quin atreviment el 1889! La novel·la comença amb una senyora enllitada, l’aristòcrata Francisca de Asís Taboada, en un despertar atroç, amb un dolor que li barrina les temples i la boca «‘pegajosita, amarga i seca’», una migranya que la serventa s’entossudeix a atribuir a un excés de sol encara que es tracta, en realitat, d’una ressaca com la copa d’un pi, ben tossuda, de camamilla Tío Pepe. ¿Una dama beguda? No només això; la marquesa de 32 anys, viuda respectable, s’ha escapat la vigília a les prades de San Isidro per festejar la romeria del sant amb un galant gadità, Diego Pacheco, tan calavera, entremaliat i gandul com seductor.
Notícies relacionadesAvançada a la seva època, una força de la naturalesa, Pardo Bazán va posar sobre el tapet qüestions llavors impensables com el cos i el desig sexual de les dones, sepultats sota la cotilla i un fru-fru espès de faldellins arnosos, convencions socials i prejudicis religiosos. «La inevitable Doña Emilia», així l’anomenaven, amb ironia i d’amagat, els seus rivals literaris i companys de generació, per la facilitat i gosadia amb què entrava a polemitzar amb ells en tota mena d'assumptes. La crítica de l’època es va escandalitzar pel tema d’‘Insolación’, que Clarín va arribar a qualificar com «‘el antipático poema de una jamona atrasada de caricias’».
Pardo Bazán va seguir impertèrrita a la seva i va dedicar la novel·la a José Lázaro Galdiano, un navarrès guapo i culte, 11 anys més jove que ella, amb qui la novel·lista gallega va tenir un ‘affaire’.
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- Seguretat viària ¿Es podrà circular a més de 120 km/h? Els canvis que venen a les autopistes i autovies europees
- El Govern aprovarà l’embargament dimarts després de superar els esculls
- El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza
- Santa Tecla 2025 Tarragona i Mataró s'enfrontaran en un duel musical de bandes per commemorar els 100 anys del pasdoble 'Amparito Roca'
- Minimitzar les conseqüències L’oficina tècnica per coordinar les obres de Rodalies arrencarà a l’octubre
- ACTUALITAT BLAUGRANA El FC Barcelona prepara ja el retorn a l’estadi de Montjuïc
- Nou informa ANAR El ‘bullying’ creix a Espanya a causa del mal ús de la intel·ligència artificial
- A ALACANT Sánchez anuncia un pla de 13.000 milions, la inversió més gran de la història per als aeroports espanyols