¿Què dimonis pinta ‘La violetera’ a la gala dels Goya?

Cuplet d’agitada peripècia compost per José Padilla i Eduardo Montesinos el 1914, i popularitzat en primera instància per Raquel Meller, és ‘La violetera’ un tòtem castís que potser no hagi sigut la millor idea que interpretés Nathy Peluso a la gala dels Goya.

Per començar perquè estem en vigílies del 8-M i aquesta lletra... Per continuar perquè la interpretació de Sara Montiel el 1958 a la pel·lícula del mateix títol és molt difícil de batre. I per acabar perquè ¿què dimonis fa Peluso abordant amb respecte un fòssil com aquest?

Ah, sí, Charles Chaplin el va utilitzar a ‘Luces de la ciudad’ (1931).

Notícies relacionades

Camp d’en Grassot, territori literari

Del Fort de Brégançon a Saint-Tropez

Número discutible per a la gala dels Goya, tot i que amb bones intencions de connectar amb la memòria cinematogràfica pàtria. Al contrari, amb el mateix objectiu, del que va fer Rosalía amb ‘Me quedo contigo’ a la cerimònia del 2019. 

 in