Aina de Cos: «Vaig patir abús d’un reconegut professor ‘miranines’ de l’Institut del Teatre»

«Com que era un professor que admirava molt, quedàvem per prendre un cafè de tant en tant i parlàvem de teatre. Fins que va arribar un moment en què va començar a convidar-me a sopar. Li deia que no, que només un cafè o un dinar, però al final es va posar tan pesat que vaig acceptar una nit per acabar amb el tema, malgrat que sabia que això no estava bé. I quan ens vam acomiadar, a la plaça de la Universitat, em va abraçar d’una manera que em va fer molt fàstic mentre em xiuxiuejava a l’oïda: «El problema, Aina, és que m’agrades massa». Aquí és quan vaig dir, surt corrents. Tenia 24 anys, em doblava l’edat i era un ‘miranines’, tot i que també era un professor molt reconegut de l’Institut del Teatre de Barcelona amb qui era un plaer parlar. I et planteges: és una oportunitat. Sé que altres noies hi van caure».

L’actriu mallorquina Aina de Cos ha explicat poques vegades aquesta experiència, però se li «va remoure tot» quan diumenge va llegir el reportatge del diari ‘Ara’ titulat ‘Assetjament sexual i abús de poder a alumnes de l’Institut del Teatre’. Nombroses intèrprets illenques han estudiat en aquest prestigiós centre de Barcelona, on era «‘vox populi’ que hi havia professors que actuaven d’aquesta manera», diu qui va entrar en la promoció de 1996. Segons els testimonis del diari català, els fets s’han produït durant 30 anys. El que més impacta De Cos és «que hagin sortit noms. Em sembla supervalent, perquè no només s’ha de parlar, s’ha d’apuntar. Jo no ho soc, soc incapaç de dir-te qui és aquest paio tan prestigiós i ben col·locat».

Notícies relacionades

Fito Páez, salvatge i refinat

Teatres de Campanya encén l’Arc de Triomf

L’actriu i dramaturga de l’obra ‘Antígones 2077’, estrenada a l’estiu, també va tenir Joan Ollé i Berty Tovías com a professors, dos dels tres acusats juntament amb Jorge Vera. «Amb Ollé només vaig fer un espectacle i em va cridar en diverses ocasions, però el que penses és que ho estàs fent malament, que cridar i jo callar és el que toca. Una companya em va dir que era normal que en cada espectacle la prengués amb algú. I de Tovías recordo que li agradava tocar, una descripció que abans assumies com una característica física, com si fos ros o alt. Aquestes coses les vèiem normals, les acceptaves i ni t’ho plantejaves, però no són normals, tal com denuncia valentament Laura Aubert», afirma De Cos.

La intèrpret Lluqui Herrero, també exalumna del centre, es mostra optimista en vista de «l’inici d’un canvi de paradigma» i opina que hi ha influït el moviment Me Too. «Abans tot això amb prou feines es qüestionava, s’assumia. L’important és que les víctimes vegin que ho són, ja que pot ser que no ho sàpiguen i perpetuïn patrons». Per a Agnès Llobet, «és imprescindible una corresponsabilitat per part de tota la societat per recolzar les víctimes», una situació que no entreveu, perquè «al costat dels grans avenços, hi ha retrocessos». I per això creu que «l’educació és la base, tant emocional com sexual, i un esperit crític per saber distingir l’abús de poder en les seves diferents formes».