La naturalesa irromp en escena amb ‘Canto jo i la muntanya balla’

Més enllà de ser un fenomen editorial traduït a 16 idiomes, la novel·la d’Irene Solà ‘Canto jo i la muntanya balla’ s’ha convertit en un atractiu imam per als creadors. La setmana passada es va estrenar una obra simfonicocoral de Marc Timón inspirada en el llibre, i la pròxima prendrà vida com a peça teatral a la Biblioteca de Catalunya, a partir del dia 17. Les centenàries parets de pedra i terra sorrenc del local venen com l’anell al dit per a aquesta poètica i màgica narració ambientada a la zona d’alta muntanya del Ripollès. Traslladar la força indomable de la naturalesa pirinenca al teatre jugant amb una escenografia minimalista ha requerit una feina intensa.

L’equip creatiu dirigit per Guillem Albà i Joan Arqué ha confiat en dues sàvies creadores per transportar la força de la novel·la a escena. Clàudia Cedó, reconeguda autora amb obres com ‘Una gossa en un descampat’ i ‘Tortugues’, s’ha encarregat de la dramatúrgia; i l’aplaudida cantant Judit Neddermann ha creat música instrumental i dues cançons inspirades en la novel·la que executen els mateixos intèrprets. La banda sonora serveix per cohesionar una posada en escena on cinc actors –Laura Aubert, Diego Lorca, Anna Sahun, Ireneu Tranis, Caterina Tugores– i una guitarrista –Amaia Miranda– interpreten la varietat de personatges i elements d’aquesta obra polifònica. «El llibre és fosc i té crueltat però també bellesa», recorden els directors sobre aquesta obra que transcorre en diferents èpoques, on realitat i llegenda es barregen.

El que més els preocupava als creadors era «dotar de coherència l’obra i mantenir l’ànima de la novel·la». El muntatge manté l’estructura fragmentada del llibre. «Serveix per anar obrint preguntes que es resolen en una última escena», comenten. La dramatúrgia s’ancora a la història de la família de l’Hilari, la Mia, el Domènech i la Sió com a desencadenant de tot. «Ens serveix per fer un viatge en què les coses van encaixant».

Actors multifacètics

Els intèrprets fan de tot: canten, toquen diferents instruments, manipulen marionetes i també s’encarreguen de moure unes senzilles taules i bancs de fusta per transformar l’espai. «Tot és molt simbòlic. No tenir ni una tassa de cafè on agafar-me quan actuava em va costar al principi», reconeix Sahun. «El muntatge té un imaginari i un llenguatge propis», destaca Tranis. «L’obra va més enllà de la paraula, hi ha una recerca tant a nivell espacial com emocional», afegeix Lorca. Fer de núvol, una cosa fàcilment associada a les representacions escolars, és un dels molts rols en els quals han hagut de desdoblar-se els actors en aquesta proposta que utilitza una àmplia paleta de llums i sons per recrear la inclement naturalesa, un personatge clau en aquesta obra ambientada a l’agresta zona entre Camprodon i Prats de Molló.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

A Neddermann aquest projecte li ha servit per ampliar horitzons. «Mai abans havia fet res així. Fins ara sempre havia fet cançons per interpretar jo. Aquest procés m’ha fet retrobar-me amb la guitarra espanyola», ha destacat la cantant i compositora. «Com a espectadora sempre m’ha agradat el teatre, ara he descobert com és el seu procés de creació. No imaginava la quantitat d’hores que suposa: ¡moltes més que als assajos dels músics!».

Tot l’equip ha treballat unit a l’obra des del primer minut, una cosa que ha permès explorar i desenvolupar moltes idees. «Hem dedicat molt més temps de l’habitual a la producció de l’espectacle. Agraïm a La Perla 29 animar-nos a seguir endavant en moments difícils per al teatre», va dir Albà, conscient del valor que suposa apostar per una nova producció en aquests temps de Covid-19 amb la incertesa regnant.