Mischa Maisky, tot un espectacle amb l’OCM

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Però aquestes no van ser les úniques cartes exhibides davant el públic barceloní pel conjunt que dirigeix Tomàs Grau. Després del seu pas per Tarragona i Vic, l’OCM també va oferir al Palau de la Música barceloní el ‘Siegfried-Idyll’ de Richard Wagner, un poema simfònic que exigeix gran maduresa interpretativa. Part de les seves melodies el compositor les utilitzarà més tard en la Tetralogia de l’‘Anell del Nibelung’, per això la seva importància capital, a més de ser una de les poques obres instrumentals concebudes per un geni fascinat pel teatre musical. Concebuda originalment per a orquestra de cambra, el ‘Siegfried-Idyll’ es va oferir en la seva molt difosa versió per a conjunt simfònic en una lectura intensa i plena d’entusiasme que només va flaquejar en alguna inseguretat a les trompes, i va arribar a la secció final molt amalgamada i amb vellutats colors.

El ‘Concert per a violoncel i orquestra, Op. 104’ de Dvorák és dels més interpretats, però això no li resta dificultat, sinó tot el contrari. Amb Maisky la part solista estava més que garantida, el qual va oferir tot un espectacle extraient del seu instrument un cant de mil matisos, sempre avalat de manera exemplar per una orquestra concentrada i obedient a les directrius clares i efectives de Tomàs Grau, que va semblar remarcar l’aire agitanat de la composició i aturar-se en el diàleg del conjunt amb el solista, amb unes fustes impecables i expressives. La difícil part final va ser portada amb una efectiva acció de conjunt.