Michael Schenker: «Molts em van copiar, però jo sempre vaig anar un pas per davant»

Schenker parla amb franquesa i sense falsa modèstia. «El títol va ser suggerit per Markus Staiger, de la discogràfica Nuclear Blast, i jo, encantat, perquè tant ell com el 80% de les bandes del segell són fans de Michael Schenker, i la seva vida hauria sigut diferent si jo no hagués existit», explica per via telefònica des del seu domicili al Regne Unit. Però l’autor (o coautor) de dòlmens de culte com ‘Doctor doctor’ (UFO), ‘Coast to coast’ (Scorpions) o ‘Armed and ready’ (MSG) vol deixar clar que mai ha viscut del passat, «ni de la competició amb altres músics», ni tan sols en els intensos anys 80. «La majoria dels guitarristes van copiar el meu estil, però jo sempre vaig anar un pas per davant».

Buscant la pau mental

Reafirma la seva vitalitat aquest disc integrat per cançons noves, amb l’excepció de la represa ‘In search of the peace of mind’, que va gravar amb Scorpions al seu àlbum de debut, ‘Lonesome crow’ (1972). «Va ser la meva primera cançó. Tenia 15 anys i la vaig escriure a la cuina de la meva mare, un dia que no hi havia ningú a casa», revela. «Aquesta ‘recerca de la pau mental’ és el lema de la meva vida: la conquesta de la felicitat i de la llibertat». Se sorprèn de la nitidesa d’aquell primer solo de guitarra. «És com el de ‘Stairway to heaven’, de Led Zeppelin, o el de ‘Theme for an imaginary western’, de Leslie West amb Mountain: no li canviaries ni una nota».

El vèrtex amarg d’aquell baptisme va ser descobrir que Scorpions, el grup del seu germà, set anys més gran, Rudolf Schenker, va minimitzar el seu nom en els crèdits del disc. «Encara no sabia com funcionava aquest negoci», observa sense fer-se mala sang. ¿Va ser UFO el vehicle on per fi va poder sentir-se reconegut? «Tot va anar pas a pas. Jo era un ‘amateur’, i em vaig anar desenvolupant amb UFO en discos com ‘Phenomenon’, ‘Force it’ ... Millorant any rere any».

A ‘Immortal’ ha treballat amb quatre cantants, un d’ells el xilè, establert a Madrid, Ronnie Romero, que aconseguirà la plaça quan el MSG pugui sortir de gira. A Schenker li va impressionar «la seva gran veu» i les seves aptituds per cobrir molts registres. «Em preguntava per quin Ritchie Blackmore el va fitxar per a l’última versió de Rainbow, i vaig entendre que Ronnie era capaç de cantar com Ronnie James Dio, Joe Lynn Turner i tots aquests cantants de Rainbow i Deep Purple,» reflexiona. «I al cap i a la fi és molt normal que un ex-Rainbow s’uneixi a Michael Schenker», fa notar amb ironia, apel·lant als molts músics que van fer aquest trajecte en el passat, cas de Cozy Powell, Graham Bonnet, Don Airey i Doogie White. I el mateix Turner, que participa a ‘Immortal’.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Recordant la dècada d’or del metall, els 80, Schenker se sent distanciat de «la comercialització i la fixació en la fama i els diners d’aquells anys». Temps en què va brillar en paral·lel amb el recentment finat Eddie Van Halen. «Un guitarrista del que era impossible escapar, amb un gran sentit de la melodia, que anava molt més enllà del ‘tapping’». També ens han deixat tres ex-UFO: Pete Way, Paul Raymond i Paul Chapman. «Cada mort és una bufetada», sospira. L’espectacle seguirà, si la pandèmia ho permet: l’MSG planeja presentar ‘Immortal’ el novembre a Barcelona i Madrid. «Tot el que podem fer és tenir esperança».