‘El profesor de persa’: hi havia una vegada l’Holocaust

¿Fins on pot arribar una persona per evitar la mort? És la pregunta que es fa la nova pel·lícula de l’ucraïnès Vadim Perelman a través de la història d’un jueu belga que sobreviu en la segona guerra mundial fent-se passar per iranià i ensenyant persa, idioma que desconeix per complet, a un comandant nazi.

Notícies relacionades

Mor Hermeto Pascoal, «el bruixot» de la música brasilera

Jordi Clos: mig segle divulgant els secrets de l’antic Egipte

La pel·lícula genera dosis efectives de tensió a partir de l’evident risc que afronta l’heroi, però a canvi resulta tan inversemblant –tot i, compte, estar presumptament inspirada en fets reals– que acaba insultant l’audiència i trivialitzant els horrors que recrea. A aquest efecte contribueix la barreja tonal que proposa el relat; som testimonis de la tragèdia dels presoners, però també d’episodis còmics protagonitzats pels capturadors. 

Mentrestant, Perelman es mostra menys interessat en les interessants dinàmiques de poder que proposa la premissa –la víctima es converteix en mestre del seu botxí– que a reciclar clixés sobre la vida en els camps de concentració amb l’objecte del sentimentalisme, i s’acontenta amb retratar els presoners jueus com una simple massa malgrat que, sobre el paper, l’objectiu de la pel·lícula és precisament reivindicar les identitats de les víctimes.