‘GRM Brainfuck’: ciutadans d’enlloc

Sabem que la fi del món és un clixé quan hi reconeixem el nostre dia a dia. Cada vegada les distopies s’assemblen més a les pel·lícules de Ken Loach, i el futur és aquest realisme social britànic que ens esgarrifava, aquest pot de melmelada escurat en una cantonada d’un menjador per a rodamons. El que descriu la suïssa Sibylle Berg a ‘GRM Brainfuck’ és el que ja no ens espanta: pot ser que el Brexit sigui cosa del passat immediat, que la Xina sigui la primera potència mundial, que una pandèmia ens hagi deixat sense feina, i ja no ens sorprèn que els escriptors, com els meteoròlegs o les pitonisses, encertin en els seus vaticinis. ‘Black Mirror’ o ‘Years and Years’ ja són clàssics de la televisió, i tot i que Berg jugui a la prosa sòrdida, llenguallarga, bruta, d’un Irvine Welsh o d’un Houellebecq, vol satisfer la gana comercial que els lectors escandalitzats per les xarxes socials, l’atur juvenil i la violència de gènere necessiten confirmar en una novel·la que vindria a ser el document sociològic, actualitzat al llenguatge dels llops solitaris i les seves víctimes –un llenguatge sensacionalista i nihilista–, escrit per la germana europea de Douglas Coupland i Bret Easton Ellis, que van fer el mateix amb la generació X.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Els protagonistes de ‘GRM’ són Don, Hannah, Karen i Peter. L’estructura de la novel·la intersecciona les seves històries com saltant bassals en un crucigrama, obrint les seves desgràcies a noves carreteres de l’infern, a noves criatures de l’avern, que, indefectiblement, acaben tornant a aquest quartet que, a la ciutat cendrosa de Rachford, intentaran formar una família d’allò més disfuncional. La rizomàtica arquitectura del text sembla impedir l’empatia immediata, perquè les seves digressions no fan més que afegir llenya al foc de la negativitat i la desconnexió, però com a estratègia literària és interessant: personatges com baules d’una cadena de l’horror irrompible i inoxidable, que formen el cercle dantesc de «l’època de la vigilància total, del mesurament de cranis, de la supervisió, registre i valoració de les persones (...), del floriment d’un nou feixisme, perquè la gent, desesperada, volia claredat, sisplau, una miqueta de claredat».

’No future’

És fàcil imaginar-se la gira promocional de ‘GRM’, en la qual Berg –que, a la plàcida Suïssa, és escriptora supervendes i multipremiada ideòloga antisistema– va convertir la lectura del seu llibre en un aquelarre dedicat a més glòria del «grime», estil musical que resulta d’una barreja ‘hardcore’ del hip-hop i el techno, i que, a més d’obsessionar els seus personatges, és el model per a la seva escriptura, violenta, torrencial, directa. Pot ser que ‘GRM’ sigui una novel·la conjuntural, perquè està molt subjecta a una batalla ideològica que ens crema el rovell dels dits, però com a testimoni sense filtres del que espera a una generació post-Z, que ja no es considera ni tan sols ciutadana d’enlloc, té la força emesa per un naufragi inevitable, el que tots estem vivint aquí i ara. Un ‘no future’ llançat al buit.