Els llibres que ens portarà el 2021

Els més esperats

Dos pesos pesants com Javier Marías i Javier Cercas estrenen llibre al març amb l’ull posat en un Sant Jordi que, aquesta vegada sí, podria celebrar-se quan toca i amb tots els honors. L’autor madrileny rescata un vell personatge seu i el porta al títol, ‘Tomás Levinson’. L’esquiu marit de Berta Isla, protagonista de la seva novel·la anterior, s’involucra en el conflicte d’Irlanda del Nord. Pot semblar una novel·la d’espies però en el fons és una obra moral sobre el tema de si és lícit l’assassinat si aquest implica una causa major. Cercas ofereix una nova entrega del seu mosso d’esquadra Melchor Marín amb ‘Independencia’, història que trasllada el personatge a Barcelona. Si a la seva anterior novel·la i Premi Planeta, el procès s’hi entreveia com a rerefons, aquí adquireix una presència més important al posar-se èmfasi en les corrupcions del poder. El llibre també suposa la tornada de l’autor a Tusquets, el segell que el va donar a conèixer. També juguen en aquesta lliga Luis Landero que amb ‘El huerto de Emerson’ (Tusquets) dona continuïtat a les seves celebrades memòries ‘El balcón abierto’. Així mateix apareixerà, per fi, el diari que Juan Marsé va portar a terme el 2004, reflexions sobre la literatura i la política amb l’acidesa i la ironia que el caracteritzaven. El seu títol: ‘Notas para unas memorias que nunca escribiré’ (Lumen).

 

En castellà i amb força

Els llibres més cobejats aquest any tenen, sens dubte, denominació d’origen en castellà. La collita és prometedora. A Seix Barral proposen ‘Llévame a casa’ de Jesús Carrasco, en què aprofundeix en la vida en el medi rural i en la responsabilitat de cuidar la nostra gent gran, i Daniel Remón, un debutant que no té res de novell, ja que és un prestigiós guionista de cine. És probable que ‘Literatura’, títol de l’obra, faci parlar molt. En aquesta mateixa línia se situen José Ovejero que amb ‘Humo’ ofereix un retrat estrany i ominós d’una dona i un nen que viuen allunyats del món i Edurne Portela, que a ‘Los ojos cerrados’ prossegueix amb la seva indagació sobre la violència. Tots dos a Galàxia Gutenberg. S’haurà de prestar atenció a ‘Revancha’ de Kiko Amat (Anagrama), una orgia de delinqüència, violència i ‘skin-heads’ amb rerefons barceloní. Al mateix segell, ‘Gema’ de Milena Busquets explora una altra pèrdua de l’autora, aquesta vegada la d’una companya d’escola que va morir en l’adolescència, i ‘Facsímil’, un llibre que entrecreua ficció, crònica i assaig, d’un dels grans autors llatinoamericans de l’actualitat, el xilè Alejandro Zambra. També s’ha de fer cas als prodigiosos contes de la barcelonina Laura Ferrero, ‘La gente no existe’ (Alfaguara), i a la no menys interessant autora argentina Selva Almada amb ‘No es un río’ (Literatura Random House).

Lletres (familiars) en català

Lletres (familiars) en catalàLa literatura catalana que ve sembla tenir el tema del parentiu com a eix. Obre el foc Vicenç Villatoro que després de la celebrada ‘Un home que se’n va’, que recuperava el seu avi cordovès, ara fa el mateix amb els materns, que van haver de fugir a l’exili, a ‘La casa dels avis’ (Proa). La família també és l’eix en què graviten la novel·la de Laia Fàbregas ‘No escriuré la teva història’ (Empúries), situada a l’Amèrica profunda, i ‘L’aigua que vols’ (Enciclopèdia) amb la qual Victor Garcia Tur va guanyar el Premi Sant Jordi de Novela. Promet vendre i molt ‘La dona de la seva vida’ de Xavier Bosch (Columna), una trama de secrets, familiars és clar, que perillen amb sortir a la llum arran d’una investigació periodística. I amb la joveníssima Laia Viñas –que va guanyar el Documenta ‘ex aequo’ amb Irene Pujadas– amb la seva novel·la ‘Les closques’ la literatura catalana té assegurat el seu futur.

Autores amb fonament

Autores amb fonamentÉs molt possible que les escriptores copin les lectures d’aquest primer trimestre, d’acord amb la qualitat de l’oferta. És el cas d’Ali Smith, que amb ‘Invierno’ prossegueix el seu popular quartet sobre la Gran Bretanya actual al ritme de les estacions (la versió en català va aparèixer l’any passat a Raig Verd) o de la monumental i polígrafa Joyce Carol Oates, que rebrà virtualment el premi Carvalho, de manera que Alfaguara aprofitarà per treure la seva última novel·la, ‘Delatora’, i recuperar la seva biografia novel·lada sobre Marilyn Monroe, ‘Blonde’. Tampoc poden faltar les veus de l’autora favorita de Barack Obama i la cantora de l’Amèrica més desposseïda, Marilyn Robinson (‘Jack’, Galàxia Gutenberg / Ed. 1984), de l’essencial Elizabeth Strout (‘Llum de febrer’, Duomo / Ed. 1984) o de l’aclamada Maggie O’Farrell que amb ‘Hamnet’ inventa un episodi apòcrif en la vida de Shakespeare (Asteroide / L’Altra). Sense oblidar ‘Les gratituds’ de Delphine de Vigan (Anagrama / Ed. 62) que s’enfonsa en els records d’una àvia durant l’ocupació alemanya a França, amb el teló de fons dels camps d’extermini.

Títols ineludibles

Títols ineludiblesSón les novel·les més desitjades. Precedit d’una polèmica que ha arrossegat el seu autor als tribunals, el molt desitjable ‘Yoga’ (Anagrama) d’Emmanuel Carrère retrata el seu divorci i posterior procés depressiu, que fins i tot el va obligar a ser objecte de teràpia electroconvulsiva, és a dir, d’electroxocs. Qui el va portar a judici va ser la seva ex, amb qui no va consensuar –com tenien establert per contracte– les aparicions d’aquesta al llibre. I amb tants fans com el francès, el nord-americà Chuck Palaniuk presenta ‘El día del ajuste’ (Literatura Random House), una distòpia que amb els aldarulls al Capitoli no sembla tan fantasiosa. Aquí es mostra una societat dividida en tres estats: un per als afromericans, un altre per als gais i un altre per a l’home blanc on es glorifica el Ku Klux Klan. Tampoc passarà desapercebut ‘La vida juga amb mi’ (Lumen / Ed. 62) del grandíssim escriptor israelià David Grossman, que s’ha basat en fets reals que van tenir lloc a l’antiga Iugoslàvia per a aquesta novel·la intensa.

Els clàssics, aquest port segur

Notícies relacionades

Novel·la negra per al 2021

L’empresa mèdica que portarà IA catalana a un concurs de l’ONU

Tots coneixem ‘De la terra a la Lluna’ i la seva continuació, en què els valents components del Gun Club van obrir el camí de Neil Armstrong i els seus col·legues. Alba rescata la tercera entrega, i menys coneguda, d’aquesta saga de Jules Verne publicada al seu dia com ‘El secreto de Maston’ i ara com ‘Al revés’. Aquesta vegada l’objectiu és canviar l’eix de la Terra per aconseguir el desglaç dels pols i emprendre-hi explotacions mineres. Una idea kamizake per al planeta amb què Verne va anticipar el futur una vegada més. El segell també prepara per al febrer una edició de ‘Guerra y paz’ amb nova traducció de Joaquín Fernández Valdés.

Els vuit contes novells i mai publicats de Marcel Proust publicats recentment a França no tenen l’ambició del seu ‘Recherche’ però són tot un esdeveniment. El remitent misteriós i altres relats inèdits va ser arxivat per l’autor, potser perquè s’hi fa molt evident la seva homosexualitat.