‘L’idiota’: el clàssic més desconcertant

Si per alguna cosa es caracteritza l’editorial Alba és per les magnífiques edicions dels clàssics russos. Ara, en la seva sèrie magna, ‘Clásica maior’, presenta ‘L’idiota’ de Dostoievski amb una nova traducció de Fernando Otero.

‘L’idiota’, publicada per entregues entre 1868 i 1869, just després de ‘Crim i càstig’, és una de les grans obres de Dostoievski però també una de les més desconcertants. El desconcert ve de la mà del protagonista, el príncep Míxkin, nouvingut a la seva Rússia natal després d’haver passat quatre anys tractant la seva epilèpsia en un sanatori suís.

Dostoievski, epilèptic com el jove aristòcrata, va voler indagar amb aquesta novel·la en el que li ocorreria a Jesucrist en la Rússia del seu temps i va idear un personatge bondadós fins a l’extrem a qui el seu entorn tracta d’idiota per la sinceritat i l’amor al proïsme que demostra.

La novel·la li va servir al mestre rus per explorar les conseqüències de la compassió portada al màxim grau, mentre retrata amb causticitat despietada la burgesia del seu temps i una classe mitjana russa que es desviu per arribar als més alts honors i els matrimonis més altisonants. En aquest sentit, la família Epanxin, formada per un general retirat, la generala i tres filles «en edat de merèixer», és del millor de la novel·la.

Notícies relacionades

Ringana aspira a créixer a Europa des de Parets del Vallès

Els últims ‘matrimonis’ de moda

El príncep, amb la senzillesa i la ingenuïtat d’un nen, s’haurà d’espavilar en un món desconegut les costures tradicionals del qual es comencen a esquerdar amb l’arribada de fenòmens com el feminisme i el nihilisme.

‘L’idiota’ és una novel·la de múltiples interpretacions, una obra mestra amb un final tan desconcertant com el seu inoblidable protagonista.