Mor la italiana Pinin Brambilla, encarregada de la restauració de ‘L’últim sopar’ de Leonardo da Vinci

La restauradora italiana Pinin Brambilla Barcilon, coneguda sobretot pels 21 anys en els quals va treballar per salvar el fresc de ‘L’últim sopar’ de Leonardo da Vinci, ha mort aquest dissabte als 95 anys.

Brambilla va ser una de les restauradores més importants del segle XX i va ser coneguda internacionalment per haver portat a terme la restauració de ‘L’últim sopar’ de Leonardo, que es troba al convent de l’Església de Santa Maria delle Grazie a Milà, una intensa i dura feina que va començar el 1978 i va acabar el 1999.

«No hi ha gaires paraules per acomiadar una figura tan important per al nostre Centre, per a tots nosaltres i per a tot el món de la restauració. El seu rigor i el seu exemple continuaran sent un punt de referència, que continuarà vivint en les nostres eleccions i en les nostres accions. Adeu Pinin, et trobarem a faltar», ha escrit el Centre de Conservació i Restauració ‘La Venaria Reale’ a Facebook aquest dissabte, a l’anunciar la mort.

Brambilla va ser la restauradora d’algunes de les obres mestres més grans de l’art italià com les pintures de Giotto a la Capella dels Scrovegni a Pàdua, els frescos de Masolino da Panicale al Baptisteri de Castiglione Olona i també ha restaurat obres de Piero della Francesca, Bronzino, Caravaggio, Tiziano, Tiepolo, entre d’altres.

Amb el llibre ‘Mi vida con Leonardo’ (Mondadori Electa, 2015), Pinin Brambilla Barcilon va relatar la seva extraordinària i llegendària empresa vinculada a la restauració de ‘L’últim sopar’, de Leonardo, que va aconseguir salvar aturant la corrosió dels colors originals.

Una aventura que va acabar el 1999 i va durar uns 20 anys, intercalada amb interrupcions forçades per problemes burocràtics i gràcies al finançament de les llavors 7.000 milions de lires (4,5 milions de dòlars) donades per l’empresa Olivetti.

‘L’últim sopar’ o el ‘Cenacle’, com també se’l coneix, va sobreviure miraculosament al bombardeig de Milà el 1943 i va ser restaurada set vegades amb tècniques diferents i amb l’obsessió de fixar el color, el que va suposar l'utilització de coles que amb el pas del temps van enfosquir l’original fins a fer-lo gairebé imperceptible.

Leonardo va acabar aquesta obra el 1497. El que ignorava era que sota aquell baptisteri passava un riu que humitejava la paret sobre la qual havia pintat una de les seves obres mestres i que aquesta humitat funcionaria com a absorbent de la pintura.

Notícies relacionades

Jordi Casanovas: "Molts homes prefereixen la nostàlgia al progrés"

El ‘boom’ dels ‘artistes convidats’ a les marques

Els primers problemes per la pèrdua de color van sorgir tot just 10 anys després que Leonardo l’hagués acabat.

Pinin Brambilla va treballar en la reconstrucció del color original amb dissolvents i paper japonès per dissoldre les coles i netejar les impureses mil·límetre a mil·límetre. Per això els 21 anys fets servir per completar la restauració.